EDUCACIÓ: CONFLICTE A LES AULES

El Govern demana que aturin els recursos contra el TIL

El jutge no veu delicte a aprovar el decret llei TIL per esquivar el TSJIB

L’allau de recursos judicials, denúncies i querelles que ha propiciat la situació d’extrema conflictivitat viscuda aquest curs escolar per la imposició del TIL i les posicions immobilistes del Govern han desembocat, en opinió de l’Executiu de José Ramón Bauzá, en una “judicialització de la vida política”, una interferència que creuen que no ha d’entorpir el full de ruta del president.

L’Executiu considera que se l’ha de deixar fer feina i que “no s’ha de judicialitzar l’acció de Govern”. Després d’un any d’aplicació infausta i caòtica del Tractament Integrat de Llengües, segons el parer de la comunitat educativa, la portaveu, Núria Riera, tornà a demanar “una oportunitat” a l’aplicació del sistema trilingüe i del seu model de primera elecció de llengua.

Més enllà del ja tradicional “respecte per qualsevol reivindicació i procés judicial”, Riera apuntà que el Govern acatarà qualsevol resolució o sentència, “però és molt important que l’Executiu pugui fer la seva funció d’aplicar els compromisos electorals, que ara ja són compromisos de govern”, al marge de les obstruccions que puguin suposar els recursos judicials.

Arxiven la querella dels pares

Fou la mateixa Riera, de fet, qui donà a conèixer ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Govern la desestimació de la querella presentada per les federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes contra el president Bauzá, la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i el secretari autonòmic, Guillem Estarellas.

El jutge al·lega que no aprecia indicis de delicte en els delictes de prevaricació, desobediència i l’impediment de l’exercici dels drets cívics que denunciaren el 7 d’abril. La querella, entre altres qüestions, es referia a l’aprovació del decret llei TIL dues hores després que la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB en suspengués l’aplicació. Els pares i mares consideraven que aquesta finta podia ser constitutiva de delictes de desobediència, prevaricació i impediment de l’exercici dels drets cívics que inclou la Constitució. El jutge instructor, amb tot, no ho ha considerat així.

Davant aquesta situació, el president de la Confederació d’associacions de pares i mares d’alumnes de les Illes (Coapa), Jaume Ribas, confirmà ahir que els seus advocats estan preparant un recurs, que es presentarà en els propers dies. “Tenim els mitjans judicials a l’abast per defensar els nostres drets i els utilitzarem, evidentment”, digué.

Quart recurs contra l’ordre TIL

Mentrestant, continua l’estratègia judicial conjunta del Grup de Treball Unitari (GTU), que engloba les entitats de la comunitat educativa contra el TIL. La Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres presentà ahir un altre recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia contra l’ordre que desenvolupa el decret i el decret llei TIL.

Amb aquest ja sumen quatre els contenciosos contra aquesta norma que haurà de resoldre la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB, la mateixa que va suspendre cautelarment el mes de setembre passat l’aplicació del nou sistema trilingüe. Als recursos de l’STEI i UGT, l’Assemblea de Docents i la Confederació d’associacions de pares i mares, s’hi suma ara la de CCOO.

El sindicat basa l’escrit judicial en la presumpta vulneració de l’Estatut d’Autonomia pel que fa a la “flagrant absència de consulta a la UIB”, màxima autoritat consultiva en matèria de llengua. Igualment, consideren que hi ha hagut una infracció de procediment “per absència del preceptiu dictamen de la Comissió tècnica i d’assessorament de llengua catalana” de la Conselleria d’Educació i Cultura. Emperò aquests no són els únics tràmits que es botà el Govern a l’hora d’aprovar l’ordre, ja que apunten que tampoc no hi hagué cap tràmit de negociació en el marc de la mesa sectorial d’Educació.

En el mateix sentit que els anteriors recursos presentats per part de les altres entitats, CCOO també denuncia la vulneració a l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres; la suposada invasió de competències respecte de la LOMQE; la lesió al dret constitucional a la igualtat d’oportunitats; i la vulneració de la Llei de normalització lingüística.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF