El Govern i el PP volen treballar junts per tenir un nou REB i millorar el sistema de finançament
Company demana propostes "lògiques" i l'Executiu espera "reivindicacions ambicioses"
PalmaEl Govern i el PP ho tenen clar: a l'hora de negociar un nou Règim Especial de les Balears (REB) davant Madrid, totes les aliances compten. Aquest dijous s'han reunit la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el president del PP balear, Biel Company, per sumar esforços i "alinear-nos al màxim en defensa d'un esborrany" que sigui "el millor possible per a les Balears".
En la que ha estat la primera reunió des que Company dirigeix els populars a les Illes, tant per una part com per l'altra s'ha evidenciat la necessitat de fer arribar a Madrid una proposta consensuada que inclogui mesures "lògiques" perquè "no ens puguin dir que no". Company ha apostat per aplicar "seny, contundència i claredat", i des del Govern es demanen, en canvi, "reivindicacions ambicioses".
Si bé durant la trobada no s'han cercat encara consensos pel que fa a línies d'actuació concretes, tant el PP com l'Executiu balear han manifestat rebuig a la proposta del comitè d'experts per reformar el sistema de finançament autonòmic. No obstant això, comparteixen el rebuig però no els motius pels quals la descarten (el PP, per exemple, considera que el nou model hauria de permetre abaixar els impostos a les Illes), fet que fa pensar que arribar a acords no serà tan senzill.
Amb el REB es dona una situació similar: tant el PP com el Govern reclamen el que sigui millor per a les Illes i, tot i que hi ha moltes propostes en què coincideixen (com la necessitat d'incloure-hi mesures fiscals), discrepen en qüestions com a què destinar el fons d'insularitat.
Més enllà d'això, la portaveu del Govern, Pilar Costa, ha explicat després de la reunió que des del Consolat es té "la mà estesa a la col·laboració i la negociació" amb el PP i ha valorat positivament la iniciativa de Company, que recentment va reunir-se amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per debatre sobre el que considera "una qüestió d'Estat" i per assegurar que des del PP serien "reivindicatius".
