FOSSA DE PORRERES

El Govern durà a la Fiscalia els crims de la fossa de Porreres

És el primer executiu autonòmic a l’Estat que presentarà una querella per víctimes del franquisme
Restes humanes a la fossa de Porreres. / CLARA MARGAIS

El Govern de les Illes Balears denunciarà davant la Fiscalia la comissió de possibles crims contra la humanitat a la fossa de Porreres. “Primer, perquè tenim l’obligació de complir la llei de fosses i, segon, perquè complim també una reivindicació de Memòria de Mallorca”, va explicar la consellera de Cultura, Fanny Tur, després d’aprovar l’acord en el Consell de Govern.

“És una fantàstica notícia i també sorprenent, perquè mai cap govern no s’havia pronunciat d’aquesta manera”, va assegurar Tomeu Garí, un dels membres fundadors i actual soci de Memòria de Mallorca.

Certament, és el primer executiu autonòmic de l’Estat que presentarà una querella davant la Fiscalia arran de l’exhumació d’una fossa amb víctimes del franquisme.

La presidenta de l’associació, Maria Antònia Oliver, ho va destacar i en va fer una valoració “molt positiva”. De fet, va explicar que Memòria de Mallorca ja va presentar la seva pertinent denúncia en el moment de conèixer el primer informe preliminar.

Segons la consellera, la querella del Govern era la passa “necessària”, una vegada “oberta la fossa de Porreres en la seva primera fase, encarregades les anàlisis de les restes d’ADN, identificats catorze dels quaranta-nou cossos analitzats de persones que varen ser assassinades i enterrades a la fossa de Porreres, i tenint ja programada l’entrega oficial de les restes a les seves famílies, que es farà diumenge”.

La petició de querella es fonamentarà en les informacions que han aportat els cossos exhumats de la fossa comuna de Porreres i que es recullen en un informe antropològic de conclusions contundents, elaborat per la Societat Aranzadi.

És una passa d’obligat compliment legal, després que el Parlament balear aprovàs la Llei 10/2016, que en l’article 10 obliga el Govern, o els seus serveis jurídics, a denunciar davant la Fiscalia les troballes de restes humanes “amb signes de violència a les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista”.

És més, aquesta és l’única llei de fosses de les aprovades en algunes autonomies arreu de l’Estat que recull un article d’aquestes característiques. Segons Maria Antònia Oliver, es va fer a petició de Memòria Històrica: “La ponent, Margalida Capellà -també membre de l’associació-, ho tenia molt clar; així la denúncia és de compliment obligat”, va indicar. “És l’únic govern que s’ha posicionat tan clarament del costat de les víctimes”, va subratllar.

Informe Societat Aranzadi

Segons es desprèn de l’estudi Informe d’exhumació i anàlisi de les restres recuperades en l’exhumació feta en el cementeri de Porreres (2016),“les evidències obtingudes permeten establir la mort, en tots els casos, com a violenta d’etilogia medicolegal homicida”.

L’informe assenyala que, efectivament, tots els cossos presenten evidència de mort violenta a causa de l’ús d’armes de foc. Els cranis tenen un o més orificis, que es correspondrien als d’entrada i de sortida, relacionats amb l’impacte de projectils. Segons l’estudi, en alguns cossos s’observen, a més a més, fractures en altres parts del cos. Al costat de les víctimes, hi varen aparèixer projectils, cables o filferros per tal de fermar-los les mans, com també unes manilles.

La mateixa Societat Aranzadi ha estat l’encarregada de realitzar les proves d’ADN que han permès identificar catorze cossos. El mes de desembre passat, el Govern va comunicar-ne la identifcació als familiars acompanyat d’un informe acreditatiu. Ara “tenim contractada la licitació de la segona fase, més complicada, de la fossa de Porreres”, va explicar la consellera Tur, referint-se a la construcció d’uns nínxols damunt on està ubicada.

Recuperació dels cossos

Serà demà, diumenge, a partir de les deu del matí i fins a les dues del migdia que es farà el lliurament de les restes dels cossos identificats a cadascuna de les seves famílies al cementeri de Porreres.

Durant l’esdeveniment, els forenses i els equips d’arqueologia i antropologia que han efectuat les exhumacions donaran explicacions individualitzades sobre com va ser la mort de cada una de les víctimes.

L’acte de lliurament de Porreres vol ser també un homenatge a totes les víctimes desaparegudes durant la repressió franquista. De fet, dels 49 cossos trobats, n’hi ha més de 30 que no els ha reclamat ningú.

Les restes de les catorze víctimes que sí que han estat identificades estaran dipositades en petits fèretres de 60x35x35 cm d’avet, elaborats per l’Associació Aproscom de Manacor.

En acabar l’acte, les restes seran traslladades en cotxes municipals a les dotze destinacions diferents on ara resideixen les famílies de les víctimes.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF