Gairebé 30 municipis de Mallorca es formen per erradicar el sexisme de les seves festes

El Consell organitza una jornada destinada a personal tècnic i polític per actuar en prevenció i sensibilització

Objectiu: eliminar les agressions sexuals i sexistes de les festes populars. 28 representants de municipis de Mallorca han participat aquest dimarts en una jornada de formació organitzada pel Consell per donar eines als ajuntaments a l'hora d'impulsar campanyes de sensibilització i prevenció del sexisme.

És una part de l'impuls que des de la institució insular es vol donar a la campanya 'De festa, Mallorca lliure d'agressions sexistes', que va néixer a l'Ajuntament de Palma amb el nom de 'No i punt!' i que el Consell va adoptar per exportar-la a la resta de municipis. L'any passat es van instal·lar pancartes a 31 municipis i la intenció d'enguany és anar més enllà. "Volem formar persones per tal de poder fer actuacions amb pes o substància", assegura la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón.

Durant les jornades s'han debatut experiències que han funcionat a altres llocs, com la de Poble Sec Feminista, i d'altres que no han estat efectives però que serveixen per anar millorant. "Volem que hi hagi un intercanvi perquè n'hi ha que en aquests temes tenen anys d'avantatge respecte de nosaltres", segons Parrón. Per això, no es vol "inventar la pólvora, sinó recollir allò que ha funcionat i desenvolupar-ho en el nostre context".

A les ponències s'ha posat sobre la taula el fet que les festes són un espai sobre el qual no s'ha posat la mirada de les polítiques d'igualtat, tot i que les agressions que s'hi cometen són conegudes, cosa que ha permès "que el sexisme es reprodueixi sense cap tipus de lligadura" i que s'utilitzi l'alcohol com a excusa per justificar les actituds sexistes.

Amb les jornades es dona el tret de sortida a una sèrie d'actuacions que durà a terme el Consell per garantir que els espais d'oci estiguin lliures de sexisme, entre les quals s'inclouen, per exemple, un projecte pilot en què participen entre 20 i 30 pobles i la creació d'un protocol d'actuació en cas de detectar-se una agressió.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF