Gairebé un 10% dels habitatges de la serra de Tramuntana es destina a lloguer turístic
L’activitat genera a aquests municipis uns ingressos de 283 milions d’euros anuals, segons Foro Vacacional
PalmaUn 9,5% dels 40.700 habitatges que hi ha a la serra de Tramuntana es destina al lloguer turístic, una activitat que genera, a aquests 17 municipis, uns ingressos d’aproximadament 283 milions d’euros cada any. Aquestes són les dades amb les quals treballa Foro Vacacional, una plataforma que vol professionalitzar el lloguer turístic i que és dirigida per l’expresident d’Aptur Juan Estarellas.
Els ingressos calculats per Foro Vacacional s’extreuen de les dades de tres portals: Booking, Airbnb i Homeaway -on s’inclouen tant els habitatges que tenen llicència com els que es comercialitzen actualment sense res legal, però en queden al marge tots aquells arrendaments que es fan a través d’altres plataformes o en negre, sense passar per intermediaris.
Segons aquesta informació, els immobles que es lloguen a la serra de Tramuntana tenen una ocupació mitjana del 52% i des de Foro Vacacional estimen en quatre persones la capacitat mitjana de cada habitatge. S’hi realitzen estades de 5,6 dies i cada persona gasta uns 620 euros durant el viatge.
“Els pobles de la Serra s’estan beneficiant d’aquesta activitat perquè observam una demanda i una oferta creixent”, va explicar ahir Estarellas. “Trobam un client que vol tenir una experiència com si fos un local -va assegurar-, que vol estar a un lloc segur, sentir-se protegit i independent dels grans establiments hotelers”.
Per aquest motiu, el CEO de Foro Vacacional considera que “les famílies que lloguen el seu habitatge habitual o la seva segona residència s’han de poder professionalitzar per oferir més qualitat”. En aquest sentit, afirma que la modificació que té previst fer el Govern de la Llei turística és “un suïcidi polític” i una “prohibició encoberta” del lloguer vacacional. De fet, creu que, “si aquest avantprojecte arriba lluny i es firma, veurem molts de recursos contra el Govern”.
Joan Carles Verd, el president de la FELIB, va assegurar ahir per part seva que els municipis comparteixen “la idea que cal més professionalització” i va reivindicar el valor d’un “model que pot ser molt bo per a la societat”, perquè “és una manera de redistribuir riquesa”, però que “requereix una regulació”. Pel que fa a la llei, Verd ha assegurat que “els ajuntaments han de tenir la darrera paraula”, perquè des de la FELIB asseguren que s’ha de “defensar l’autonomia municipal”.
Aquestes dades arriben precisament la mateixa setmana en què dos economistes de la UIB han presentat un estudi en què asseguren que Airbnb no generava ni grans rendibilitats als propietaris ni un impacte al mercat de l’habitatge, en part per registrar una ocupació d’aproximadament el 50%. El treball ha tingut una forta contestació social i col·lectius com Ciutat per a qui l’habita, Terraferida o membres de la comunitat acadèmica van assistir dijous a la presentació pública de l’estudi per criticar els “salts al buit” que fa a l’hora d’extreure conclusions -no inclou, per exemple, dades sobre el preu de l’habitatge del lloguer residencial de llarga durada ni informació sobre els mesos fora de la temporada alta.
Els beneficis personals
L’estudi de la UIB també assegura que el 86% de les persones només lloga un o dos habitatges i vol així atacar el “mite” dels grans tenidors que especulen amb els immobles. No obstant això, aproximadament la meitat de la població balear assegura que el lloguer turístic no li aporta un benefici personalment -una xifra que augmenta fins al 64,3% a Formentera i baixa fins al 40% a Menorca- i, per a uns percentatges molt similars de la gent -entre el 63% a Eivissa i el 40% a Menorca-, aquesta activitat tampoc no provoca una millora en la seva situació econòmica, segons un estudi redactat per la Universitat a petició de l’ATB.
Pel que fa als beneficis que el lloguer turístic genera a la família o a la gent de l’entorn de les persones enquestades, un 58,9% dels eivissencs afirma que aquesta situació no existeix i, de fet, l’única illa on la gent a favor d’aquesta afirmació supera la que hi està en desacord és Menorca -amb un 37% de gent que considera que el turisme beneficia la seva família o el seu entorn més pròxim.
