El GEN-GOB ha detectat aquest estiu 573 megaiots fondejats sobre praderies de posidònia oceànica a les Pitiüses

El Parc Natural de ses Salines, es Jondal i ses Figueretes són les zones amb més pressió de les costes d’Eivissa i Formentera

El GEN-GOB ha detectat aquest estiu un total de 573 megaiots fondejats sobre praderies de posidònia oceànica a les costes d’Eivissa i de Formentera. Així ho exposen en els resultats de l’estudi ‘Seguiment de zones de fondeig a les Pitiüses – Estiu 2017’, que enguany ha posat el focus d’atenció sobretot a la zona del Parc Natural de ses Salines i que considera com a megaiots aquells que tenen un rang d’eslores d'entre els 26 i els 147 metres.

Al Parc Natural s’han identificat 122 embarcacions de gran eslora fondejades sobre praderies de posidònia. D’aquestes, el 67% ho han fet a la zona de ses Illetes, a Formentera, mentre que el 23% restant ho ha fet a ses Salines d’Eivissa. Tot i així, s’han trobat nombroses embarcacions a la zona del Xarco – es Jondal (17% del total) i a ses Figueretes (16% del total). És per això que els ecologistes han demanat que s’inclogui es Xarco – es Jondal dintre dels controls de fondejos. “Hem detectat que és la zona on més incidència té el fondeig de grans eslores”, alerta Xisco Sobrado, del GEN-GOB.

Els ecologistes asseguren que les immersions submarines realitzades al Parc Natural han pogut constatar una degradació recent de la praderia, que s’acumula a la produïda els anys anteriors, de manera que s'accelera la regressió de la praderia. Segons el GEN-GOB, “els darrers cinc anys, zones amb una elevada pressió a causa del fondeig poden haver perdut fins al 30% de la superfície de la praderia”.

És per tot això que el GEN-GOB ha presentat aquest dimarts un document amb sis recomanacions tècniques que “permetrien millorar el fondeig d’embarcacions al Parc Natural” i que ja varen presentar fa un mes al Govern balear, “per tal de millorar el decret de posidònia”. Recomanacions com crear cercles de 'fades' que protegirien les embarcacions del vent i evitarien que, quan en canvia la direcció, generin bornejos que provoquen que la cadena de l’àncora impacti sobre els límits d’aquests cercles de 'fades'.

D’altra banda, el GEN fa una crida a canviar el model turístic de les embarcacions d’esbarjo i preveure la dotació de boies ecològiques, prioritzant les petites i mitjanes eslores. També demanen augmentar la capacitat sancionadora i que, a banda de vigilància, hi hagi un agent de Medi Ambient (AMA) per illa que permeti multar els qui incompleixen la llei que regula els fondejos.

Així mateix, es recomana crear un comitè de seguiment en el qual estiguin representades administracions, ONG i científics, millorar el protocol de l’112 per a l’assistència al servei del fondeig i crear zones de fondeig massiu al Parc Natural, que computarien amb dues embarcacions de vigilància per cobrir aquest indret amb garanties.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF