Fundació Vicenç Ferrer, més de 20 anys de treball solidari

PalmaVicenç Ferrer sempre es va sentir molt lligat a les Balears, aquí hi tenia bons amics i molts records. Per això, no és extrany que la delegació de la seva Fundació a les Illes sigui la més antiga i que aquí hi hagi col·laboradors anteriors a la constitució oficial de l’ONG, que ara compleix 20 anys.

Isabel Pizá, delegada de la Fundació Vicenç Ferrer a la nostra comunitat, recorda que el fundador d’aquesta organització humanitària era una persona amb “molt de carisma, que enganxava la gent amb les seves paraules”. Amb tota certesa, això els degué passar a Assumpció Cortés i Macià Bibiloni quan el van conéixer, durant una visita a l’Índia. “I d’aquí va sorgir el primer viatge”, comenta Pizá en referència als milers de col·laboradors i socis que té actualment la Fundació i als 2.000 que, cada any, visiten els pobles on fa feina aquesta entitat solidària, que va començar a Anantapur.

La presència a les Balears

La Fundació Vicenç Ferrer té uns 7.000 col·laboradors a les Balears, el percentatge més alt respecte d’altres delegacions, recalca la seva responsable. Són cooperants, voluntaris, padrins de nins, testimonis del que es fa allà... “Tan important és un voluntari que hi dedica unes hores com una persona que apadrina”, comenta Isabel Pizá sobre els diferents tipus de col·laboració.

Encara que la feina d’aquesta entitat es desenvolupa principalment a l’Índia, i amb els més desfavorits del seu sistema social, a les Balears també fa una tasca de sensibilització i educació. Durant aquest curs, i gràcies a una subvenció del Govern balear, farà uns tallers en més de 25 escoles. Els alumnes rebran la visita d’una tècnica de l’entitat per tractar, de manera crítica i constructiva, els Drets Humans, segons ha previst la Fundació.

Vicenç Ferrer va morir el 2009 a Anantapur i, encara que tothom que el va conéixer el defineix com una figura molt especial, la Fundació, presidida per la seva vídua, Anna Ferrer, ha continuat creixent i no s’ha ressentit de la seva pèrdua, confirma Pizá. La veterania de l’ONG en projectes solidaris amb el tercer món l’hi ha atorgat un nom mundialment conegut.

A l’àmbit local, la Fundació és sòcia de tots els fons de cooperació de les illes i membres del Consell de Cooperació del Govern balear. També disposa d’un grup de més de 60 voluntaris, que representen l’organització a les quatre illes. “Aquestes voluntàries i voluntaris col·laboren en la botiga de comerç just, els mercadets solidaris, l’organització de diferents actes que es duen a terme al llarg de l’any i en sensibilització”, informa la mateixa delegació.

Les botigues de comerç just i solidari que té l’entitat també són una manera de sensibilitzar la gent sobre la necessitat d’ajudar els més pobres. D’aquestes botigues, en sorgeix el finançament per al projecte Col·laboració Activa, que consisteix en uns tallers d’artesania que beneficien més de 300 al·lotes amb discapacitat i de les castes més desfavorides d’Anantapur.

La Fundació treballa en diferents àrees: educació, habitatge, dona, sanitat, ecologia i persones amb discapacitat. Les darreres dades de l’ONG xifren en tres milions de persones els beneficiaris de la seva tasca solidària, que es du a terme en 3.268 pobles.

L’apadrinament de nins potser és una de les iniciatives més conegudes a les Illes, però, com recalca Isabel Pizá, no es tracta només d’ocupar-se d’un menor: “A través de l’apadrinament, ajudes tota la població”.

Els inicis de tot

Vicenç Ferrer (Barcelona, 1920) va arribar a l’Índia, a Mumbai, com a jesuita a l’any 1952. Abans, de molt jove, havia estat un dels soldats de la ‘quinta del biberó’, durant la Guerra Civil, fet que el va marcar per tota la vida, segons ell mateix reconegué. Ja a l’Índia, el 1965, va coincidir amb la periodista Anne Perry, que va demanar-li una entrevista. Amb els anys, ella es va convertir en la seva dona i la persona amb la qual va crear la Fundació Vicenç Ferrer.

El treball de Ferrer, conegut com la revolució silenciosa, no sempre va ser ben vist. El 1968, va ser expulsat de l’Índia, on alguns dirigents polítics recelaven d’ell, mentre que els camperols el defensàven. Va ser gràcies a la intervenció d’Indira Ghandi que Vicenç Ferrer va poder tornar al país, a l’estat d’Andhra Pradesh.

Al llarg de la seva vida, Ferrer va rebre molts reconeixements. El 2010, fins i tot va ser proposat com a Nobel de la pau. Anna Ferrer continua al capdavant de la Fundació. I un dels tres fills del matrimoni, Moncho Ferrer, n’és el director de programes: “La mort del meu pare és la fi d’una era, però no dels seus somnis”, reivindica.

Un viatge a l’Índia de la mà de Maria del Mar Bonet

El públic que assisteixi demà a la celebració dels 20 anys de la Fundació Vicenç Ferrer farà un viatge metafòric a l’Índia, transportat per les cançons de Maria del Mar Bonet, la narració de Biel Mesquida i el ball de Marga Frontera. Serà una commemoració al Teatre Principal de Palma, gratuïta i oberta al públic, però que ja ha exhaurit totes les entrades i té llista d’espera.

El de demà, “serà un acte molt especial, perquè un dels llocs on es va gestar la Fundació va ser aquí, a les Illes”, va explicar ahir Isabel Pizá, responsable de la delegació a les Balears de l’organització. “És per donar les gràcies a tots els col·laboradors, per lluitar contra la pobresa extrema de l’Índia”, afegí Pizá sobre el que preparen al teatre Principal.

Créixer contra les dificultats

Maria del Mar Bonet actuarà acompanyada del compositor i músic Borja Penalba, artista amb qui ja ha actuat en altres ocasions. De tot el repertori, dedicarà El Pi de Formentor a la Fundació, perquè, segons va explicar ahir Bonet, “és com un exemple a seguir, aquest pi que creix amb totes les dificultats”, una figura que es fa forta i que la cantant ha comparat amb la trajectòria de la Fundació durant tots aquests anys.

La resta del concert estarà integrat per “cançons per evocar aquesta casa oberta que és la Fundació”, va comentar la cantant. L’artista va aprofitar la presentació de la celebració per denunciar “unes desigualtats que no havíem vist mai”, propiciades per l’economia del món, responsable dels èxodes de gent i de les guerres, va afegir.

Per la seva banda, l’escriptor Biel Mesquida posarà veu a aquest viatge metafòric a l’Índia, donarà pas a les diferents intervencions durant la celebració i contarà històries de Vicenç Ferrer.

Amb relació a la intervenció de Mesquida en aquesta celebració, Pizá va puntualitzar que Ferrer va ser “un humanista i que tenia molts escrits. Es vol recrear el seu primer viatge a l’Índia i necessitàvem una veu poètica”.

Biel Mesquida va lloar ahir la feina que va iniciar Vicenç Ferrer i va considerar que la seva Fundació du a terme una “lluita en pau” contra la pobresa i que representa “una petita foguera dins la nit fosca, una petita claror”, en uns moments en què als Estats Units ha guanyat les eleccions Donald Trump, “que predica tot el contrari”.

Maria del Mar Bonet es va confessar seguidora de les paraules de Vicenç Ferrer i va definir la seva Fundació com “una casa oberta a la misericòrdia”.

La ballarina Marga Frontera va donar les gràcies per haver pogut formar part “d’un petit viatge”. “Em qued amb l’exemple de l’alegria a la mirada”, va manifestar.

Continuant la filosofia que va fer néixer la Fundació, i que és la de destinar els doblers allà on es necessiten, segons va explicar la seva responsable a les Balears, aquesta celebració ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de tots els que hi participen, des del Consell de Mallorca, que ha cedit el teatre Principal, fins a les actuacions dels artistes. “Volem que la gent s’ho passi molt bé i hi haurà sorpreses”, va avançar Isabel Pizá.