Front comú: els ajuntaments s’alien contra Montoro

PalmaDavant la situació que ha generat la llei Montoro per als comptes públics de les administracions locals, els ajuntaments no han estat aturats. La darrera iniciativa per plantar cara als límits de dèficit i als sostres de despesa va sorgir de l’Ajuntament de Madrid, que va convocar una reunió amb tots els municipis i entitats supramunicipals sobre els quals s’ha pronunciat darrerament l’AIReF (l’Autoritat independent de responsabilitat fiscal).

La trobada, que es va dur a terme a principis de març, tenia com a objectiu posar en comú propostes i mesures per tal de plantejar-les, de manera conjunta, al Ministeri d’Hisenda. Si bé des de l’aprovació de la llei el govern central no havia mostrat voluntat de diàleg amb les administracions locals sobre una possible reforma de la legislació, el secretari d’Estat d’Hisenda, Enrique Fernández Moya, va anunciar recentment la creació d’un grup de treball per debatre sobre el tema.

El grup inclou membres del Ministeri, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, l’AIReF i la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i va ser a partir d’aquesta convocatòria que l’Ajuntament de Madrid va decidir cercar l’organització de les administracions locals per fer un front comú pels seus interessos.

El Consell de Mallorca va ser una de les institucions convidades a la reunió a Madrid i hi van assitir el president, Miquel Ensenyat, i la directora insular d’Hisenda, Cristina Ballester, qui explica que, “després de veure les propostes de l’Ajuntament de Madrid, ens hi vam sumar, però veim que algunes són urgents i remarcables”.

Propostes

Des del Consell de Mallorca asseguren que una de les iniciatives clau és exigir al govern central “que es pronunciï” sobre els plans de sanejament dels municipis i “faciliti” els mecanismes per posar-los en pràctica. També es considera imprescindible, segons explica Ballester, que “els ingressos que no arriben per canvis normatius també es puguin tenir en compte dins del sostre de despesa”. Amb l’actual funcionament de la norma, quan un ajuntament recapta més a través d’un impost sense haver-lo modificat -per exemple: recapata més IBI però no per haver canviat la base impositiva, sinó perquè s’han construït més cases-, no pot utilitzar la diferència i incloure-la en format d’inversió al següent exercici.

La tercera de les propostes que al Consell consideren necessari posar en marxa abans és la flexibilització de les exigències per fer inversions financerament sostenibles. La disposició addicional sisensa de la llei Montoro permet a les administracions invertir el seu superàvit en aquest tipus d’inversions si compleixen determinats requisits. “Es tracta d’unes condicions d’execució molt rígides, com, per exemple, que tots els projectes que es financin amb aquests doblers s’executin aquell mateix any”, explica Ballester. Des del Consell -on l’any passat es va aprovar un pla per a inversions financerament sostenibles als pobles- creuen que s’haurien de permetre les inversions plurianuals.

En qualsevol cas, des de la institució insular asseguren que s’està demanant opinió als ajuntaments sobre quines propostes consideren que s’haurien de fer arribar a Madrid i, tot i que l’Ajuntament de Madrid farà un document conjunt a l’àmbit municipal, no descarten redactar i enviar un document amb exigències pròpies al grup de treball convocat pel Ministeri.