Es Fornàs planta cara a les elèctriques

EivissaDijous el poble de Sant Rafel, al municipi de Sant Antoni de Portmany, acollí una festivitat diferent de la resta d’actes que s’han duit a terme en el marc de les celebracions patronals. Era la festa a favor dels veïns de la vénda del Fornàs, i no s’hi recol·lectaven diners, ni signatures, ni res. Simplement es feia visible un fet: s’acabava, a ritme de castanyola, el temps establert pel Ministeri d’Indústria per presentar al·legacions al projecte Sant Antoni-es Torrent que la companyia de participació estatal Red Eléctrica Española vol construir en una de les zones més verges i rurals que es mantenen a l’illa d’Eivissa.

“El Consell de Ministres aprovà aquesta infraestructura com a estratègica”, assenyalà fa uns dies el conseller de Territori, Marc Pons, com a dada significativa que poca cosa hi havia a fer. A més, les dades del Govern balear descriuen l’estat de la xarxa elèctrica d’Eivissa dient que es troba “al límit”. Però això no vol dir que administracions i veïns hagin de quedar de mans creuades. Ans el contrari, des del Govern estudiaran “en un termini de dos mesos” cercar alternatives al projecte que presentà la companyia impulsora, el qual pretén fer 32 torres d’alta tensió que, segons el document que està exposat a la seu de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, assoliran “com a mínim” els 60 metres d’altura; això significa que cada macroinstal·lació d’aquest tipus tindrà la mateixa mida que un edifici de 15 plantes o que l’actual xemeneia principal de Gesa-Endesa.

Una altra dada que preocupa paisatgísticament és que aquestes torres se situïn, en alguns casos, en cotes més altes dels 240 metres, i que en un cas fins i tot s’assoleixin els 253. Això canviarà de ben segur la visió que es té de l’Eivissa interior des de gairebé qualsevol punt de l’illa. A més, per l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany aquest projecte significa “un greu perill per al paisatge, la flora i la fauna”, i s’hi han de cercar “alternatives” per “minimitzar l’impacte en el medi”.

Potser són aquestes dades les que han fet que els veïns hi hagin presentat 5.000 al·legacions, complementades amb prop de 2.000 signatures. Les portà el representant dels veïns, Pere Joan, qui fou l’encarregat de llegir, dijous, el manifest que tancava, “de moment”, les protestes. “He fet una projecció d’un ciutadà que parla de la feina que s’ha fet a la nostra terra en els 35 darrers anys”, explicà Joan referint-se al seu manifest; “és una reflexió del que volem per a Eivissa”, remarcà.

Diu Joan que “no pot ser” que la base per permetre les torres sigui la declaració “d’interès general”, perquè fa 35 anys que es treballa perquè “aquest mateix motiu” sigui l’impulsor de mesures de protecció, com les declaracions de bona part d’aquesta vénda com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) o Lloc d’Importància Comunitària (LIC).

A més, Joan explica que, pels veïns, es Fornàs pot ser un indret estratègic “no només des del punt de vista mediambiental”, sinó també des de la visió econòmica. Segons Joan, hi ha, per part de veïns, projectes turístics que podrien impulsar l’etnografia del camp eivissenc i podrien posar en valor els pous, les torres i les parets que poblen la vénda del Fornàs, molts dels quals declarats Bé d’Interès Cultural (BIC). “Alguns d’aquests elements es deixarien gairebé de veure entre esteses i torres metàl·liques”, afirma.

Ara s’ha d’esperar la resposta del govern espanyol a les al·legacions presentades des d’Eivissa, a banda de les alternatives que proposarà l’Executiu balear en un termini màxim de 2 mesos; i és que, tal com va dir el conseller Pons, “si des de l’Arxipèlag només deim que ‘no’ sense argumentar-ho, des de Madrid ens diran que ‘sí’ pel mateix motiu”.