Balears 30/09/2016

Foc creuat entre la PAH i l’Ibavi

Divergències de criteri enfronten dos dels actors clau en la lluita contra l’emergència habitacional

M.t. / J.v.
2 min
Manifestació, aquest dimarts, de la PAH a les portes de l’Ibavi.

PalmaEl divorci entre la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la gerència de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) s’ha anat gestant els darrers mesos, però ha acabat esclatant, definitivament, aquesta setmana. La plataforma antidesnonaments va donar el sus, dimarts, a una sèrie de concentracions per demanar la dimissió de la gerent de l’Ibavi, Maria Antònia Garcias. L’acusen de “manca de sensibilitat i solidaritat” i afirmen que amb l’anterior Govern del PP hi havia més entesa. Fonts de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat han assegurat, a l’ARA Balears, sentir-se contrariats per la virulència d’unes crítiques que vénen d’enfora. No posen en dubte el valor de la tasca que fa la plataforma, però en censuren l’actitud. No tots els desnonats recorren a la PAH, asseguren, i, per tant, un desnonat no pot tenir més drets que un altre pel sol fet de rebre l’ajuda de la PAH.

Un protocol contra set demandes

El passat dia 20, la PAH va registrar al Parlament un document amb set demandes, entre les quals ja apareixia la dimissió de Garcias. Els altres sis punts reflecteixen els problemes més greus que, segons la plataforma, cal solucionar de manera urgent. La PAH denuncia la manca d’un protocol sobre els desnonaments per a tots els municipis de les Illes; manca de mesures d’emergència per tal d’evitar els desnonaments mentre es tramita la nova llei d’habitatge; manca d’habitatges de lloguer social, amb rendes que no superin en cap cas el 30% dels ingressos de la unitat familiar, i manca d’habitatges per casos d’emergència habitacional. També reclamen canvis en els protocols per accedir a un habitatge públic i social.

Des del Govern, responen que, dia 23 de juny, l’Ibavi va aprovar un protocol d’àmbit autonòmic. Aquest protocol, asseguren, permet a aquestes famílies incorporar-se de manera immediata als llistats d’adjudicació vigents en el moment, amb la puntuació i el nombre d’ordre que els correspongui, una vegada hagin estat valorades per la corresponent comissió tècnica. Des de la Conselleria, insisteixen en la necessitat d’aplicar barems a la situació de totes les persones necessitades “per evitar l’adjudicació arbitrària d’habitatges”. El fet d’haver patit un desnonament hipotecari suma dos punts (al mateix nivell que una minusvalidesa de fins al 64% o ser víctima de violència de gènere). “Malauradament”, afegeixen, “hi ha moltes situacions difícils i la baremació prioritza dins aquestes les més vulnerables”.

Les fonts consultades reivindiquen que el procediment d’adequació de la renda per als llogaters d’habitatges socials és més ambiciós que el que proposa la PAH. En alguns casos, la renda es fixarà entre el 5% i el 20% dels ingressos de la unitat de convivència (per sota del 30% de renda màxima sobre ingressos que demana la PAH). Això pot suposar, indiquen, que una família amb ingressos iguals a una pensió no tributiva (397 euros) pagaria entre 10 i 15 euros de lloguer com a màxim. L’enfrontament s’escalfa quan la nova Llei de l’habitatge està a punt d’arribar al Parlament.

stats