Balears 07/06/2014

Flor d’un dia o llavor de futur?

i
Andreu Grimalt
3 min
Podemos ha estat la resposta d’un electorat d’esquerres carregat de dubtes.

SociòlegFou sens dubte una de les sorpreses de la nit electoral de fa dues setmanes i, juntament amb el declivi del bipartidisme, protagonista de gran part de les anàlisis polítiques que s’han fet des de llavors. Que una formació que acabava de néixer fos capaç d’aconseguir el suport de més d’1.200.000 persones és digne d’estudi i una conseqüència, no per inesperada menys lògica, de la crisi de legitimitat dels partits majoritaris i del mateix sistema. Podemos, amb Pablo Iglesias com a cap visible però que compta també amb gent molt preparada dissenyant les estratègies i els programes (Monedero, Errejón...), ha estat la resposta d’un electorat d’esquerres carregat de dubtes que assistia a la difuminació de les diferències entre el PP i el PSOE i que no veia Esquerra Unida com una opció vàlida (entesa com a capitalitzadora del descontentament ciutadà), encara que noves figures com Alberto Garzón sembla que poden tornar a donar llustre i modernitat a la formació de Cayo Lara.

Així doncs, el procés de desfeta d’una socialdemocràcia real, tant a nivell estatal com europeu, i el descontentament ciutadà envers les polítiques sorgides de la troica i imperants arreu de la UE han propiciat el sorgiment d’aquesta “nova esquerra”, que recull coses tan subversives i poc democràtiques com una auditoria del deute públic, la renda bàsica universal, la persecució del frau, l’eliminació dels paradisos fiscals, la transparència en el funcionament de les institucions i els partits o el retorn a uns serveis públics escapçats per les polítiques d’austeritat. Són molts els que han titllat Podemos d’utòpic i de populista i les seves propostes d’irrealitzables, però, ara per ara, el partit ha demostrat que és possible convertir la indignació en canvi polític, com resava el manifest origen de la formació.

Naturalment, els bons resultats de Podemos o Equo a les eleccions europees i la cada vegada més elevada popularitat de polítics com Pablo Iglesias, l’esmentat Garzón o Mònica Oltra no responen a una única causa: si bé la més directa és l’esgotament i la manca de credibilitat dels actuals partits, s’ha de tenir en compte la crisi de legitimitat que afecta totes les institucions democràtiques i que aquestes persones i aquestes formacions representen per molts una nova manera de fer i d’entendre la política, allunyats del fum renovador que s’ha anat escampant en els darrers anys i que era només això, fum.

No es pot obviar tampoc l’excel·lent campanya electoral que ha fet Podemos, desmarcant-se de l’habitual discurs dels petits (els grans mitjans no ens fan cas, no podem competir en igualtat de condicions, etcètera), ha sabut aprofitar-se de la presència mediàtica del seu candidat (encara que un excessiu personalisme es pot girar en contra seva si no van alerta) i explotar com ningú les enormes possibilitats de les xarxes socials. En aquest sentit, ha abandonat les anacròniques campanyes electorals del segle passat i ha estat capaç d’arribar a la ciutadania a pesar dels entrebancs amb eines com la transparència, el debat, les primàries obertes o la participació ciutadana.

La gran pregunta ara és si el fenomen Podemos és flor d’un dia, fruit d’un emprenyo ciutadà fort però conjuntural i regada amb el particular funcionament de les eleccions europees, o si ha vengut per quedar-se i consolidar una majoria d’esquerres contraposada a l’actual deriva neoliberal que ho envaeix tot. A favor té la il·lusió dels seus votants i el vaixell a la deriva que és avui el PSOE (el seu gran viver de vots), capitanejat per un Rubalcaba decidit a rematar-lo i que perd més temps cavant la tomba del partit que escoltant el clam del seu electorat. En contra, la malauradament habitual fragmentació de l’esquerra. Seran capaços EU, Podemos i altres formacions de posar l’èmfasi en allò que els uneix per aconseguir bastir una alternativa real o, com sempre ha passat, les diferències i els matisos pesaran massa en el camí de la unió? Finalment, en el capítol de les incògnites, haurem de veure com s’articularà la proposta a les illes en els propers comicis, tenint en compte que MÉS, tercera força política balear, no es va presentar a les europees.

Encara que el repte de la consolidació sigui enorme, crec sincerament que les expectatives són molt positives, i més tenint en compte la manca de credibilitat del partit que governa, la irresponsabilitat dels actuals dirigents del PSOE i el descontentament i la indignació ciutadanes. Un molt bon indicador de les possibilitats que té Podemos és l’artilleria pesant que han tret els grans partits i una part gens menyspreable dels mitjans de comunicació per tal de neutralitzar el fenomen.

Així i tot, caldrà esperar i veure els moviments dels propers mesos i, sobretot, l’examen de les eleccions autonòmiques i municipals de l’any que ve per veure els efectes reals d’aquesta nova esquerra.

stats