Fissura social per la nova carretera

MaóA l’altura de l’encreuament dels camins de Rafal Rubí i Alcaidús es percep ja la dimensió que agafarà la carretera general amb la construcció de bell nou d’una de les quatre rotondes a doble nivell que ha projectat el Consell de Menorca en un tram que no supera els onze quilòmetres, el que separa els municipis de Maó i Alaior.

Els moviments de terra deixen entreveure l’impacte de la futura infraestructura, que previsiblement multiplicarà per nou l’amplada de la calçada en aquest punt de la via. “Assistirem a una modificació substancial del paisatge, un canvi de la Menorca de tota la vida, perquè, per molt que diguin, una obra d’aquestes característiques mai no quedarà ben integrada en l’entorn”, assegura Anton Soler, portaveu del col·lectiu ciutadà que reclamava fins fa pocs dies un diàleg amb l’Administració insular per acordar el projecte de reforma de la Me-1.

No acaben les mobilitzacions

Ara, amb les màquines de Dragados i Antonio Gomila SL sobre el terreny, la plataforma, afirma Soler, “ha perdut el sentit”. Això, però, no implica el final de la mobilització social contra un projecte que preveu una rotonda cada tres quilòmetres. “Esperem que la gent aixequi la veu quan vegi la destrossa que estan fent, perquè no és el mateix veure-ho sobre plànols que in situ ”, raona, i posa com a exemple l’obra de la variant de Ferreries, un projecte amb un consens social i polític més ampli que va ser igualment contestat al carrer.

Del mateix parer és Miquel Camps, responsable de política territorial del GOB. “No crec que la resposta ciutadana sigui tan calmada en aquest cas”, adverteix. Les circumstàncies, certament, no són les mateixes. La polèmica ha acompanyat aquesta obra des del principi: canvis substancials en el projecte guanyador, com la incorporació de les rotondes a doble nivell; informes contraris de la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), després corregits, per considerar determinades actuacions “desproporcionades” i “injustificades”; entorpiment de la feina de fiscalització dels ecologistes...

Diferències constants

Les diferències han estat constants i han estat el detonant de protestes i mobilitzacions diverses. Els membres del govern de Santiago Tadeo ho veuen de manera radicalment diferent. Assenyalen que la seguretat viària és la que motiva la reforma -bàsicament, l’eliminació dels girs a l’esquerra i la solució d’interseccions de camins-, que sempre han estat oberts al diàleg i que fruit d’això han aplicat algunes modificacions, com ara la reducció dels enllaços fins a un 30%, la incorporació d’una il·luminació més eficient, a més de la projecció d’un carril per a vehicles no motoritzats.

Els ecologistes, amb el projecte refós a les mans, sostenen que les paraules no es corresponen amb la realitat. El nou dibuix de les rotondes a diferent nivell evidencia, en efecte, l’escassa diferència entre el radi d’ocupació anterior i l’actual.

Amb tot, el que preocupa és la construcció de bell nou de tres de les quatre rotondes soterrades. Es tracta dels enllaços previstos en la intersecció de l’Argentina, en l’encreuament dels camins rurals de Rafal Rubí i Alcaidús, i en la zona del predi de Biniai.

La quarta, que donaria accés al polígon industrial de Maó, no genera cap discussió. “No estam contra la reforma de la carretera general, sinó contra les rotondes que es volen construir en sòl rústic”, explica Anton Soler. La raó: la manca de justificació i l’impacte paisatgístic.

“Les explicacions del Consell no ens convencen, perquè en el tram de la carretera que va des de Ferreries fins a Ciutadella, de condicions similars, han aplicat solucions més adequades”, subratlla. En aquest cas, de fet, el pronunciament final de la CBMA ha estat diferent amb una aposta per carrils centrals i mitges llunes laterals, i la intersecció de les pedreres de Son Planes i Son Sintes és l’única que serà regulada per un enllaç a diferent nivell.

Lluny de calmar els ànims, les reunions mantingudes amb el president Tadeo i el conseller de Mobilitat, Luis Alejandre, han fet créixer la desconfiança respecte de les tres rotondes en rústic que es construiran entre Maó i Alaior. I és que en aquest temps han vist com l’informe d’impacte ambiental de la planta de reciclatge de materials de construcció prevista en la zona de Biniai rebia el vistiplau de la CBMA.

Rotonda de 90 metres

Aquest, creuen, és el motiu que explicaria la construcció d’una rotonda de prop de 90 metres de diàmetre en una zona sense cap encreuament de camins. “Volen pagar amb doblers públics una obra que haurien d’assumir els mateixos promotors de la planta”, anota Miquel Camps, per a qui la solució, a banda d’injustificada, és “exagerada”.

Una altra incògnita és la que envolta l’ordenació proposada per al creuer dels camins de Rafal Rubí i Alcaidús, on es concentren els treballs de desbrossament. El fet que per aquí transitin, bàsicament, vehicles agraris i que una de les finques de la zona, la d’Alcaidús, interposàs un recurs administratiu contra el projecte fa que es disparin tots els interrogants sobre la motivació del Consell a l’hora de projectar la nova infraestructura.