CORRUPCIÓ - SON ESPASES

La Fiscalia es querellarà per prevaricació i tràfic d’influències, però no per suborn

De moment, els indicis i les confessions més sòlides se situen en la manipulació del concurs

Prevaricació, tràfic d’influències i falsedat són els principals delictes que inclourà la querella que ja prepara la Fiscalia Anticorrupció pel cas de Son Espases. No hi figurarà, amb tota probabilitat, el suborn. La figura que major transcendència penal podria atorgar a les indagacions no serà en l’escrit del ministeri públic perquè de moment els indicis i les constatacions de què es disposen no fan pensar que es pugui acusar en aquest sentit.

El fet de no incloure aquest tipus penal en la querella es deu que de moment les confessions i els elements dels quals disposa la Fiscalia Anticorrupció se centren més en la presumpta alteració del procediment d’adjudicació que no en una hipotètica obtenció de contrapartides per part de cap dels participants, inclòs el principal actor d’aquest nou episodi, Jaume Matas.

Fins i tot la Fiscalia té, com informava ahir l’ARA Balears, la declaració escrita d’un participant en el sopar que es va realitzar a Madrid l’any 2002 i en el qual, segons la seva confessió, Jaume Matas va revelar a diferents promotors illencs on s’aixecaria l’hospital. Aquest fet serà investigat amb tota probabilitat, però resulta poc probable que una investigació judicial pugui trobar proves de possibles comissions procedents dels beneficiaris d’aquella, de moment presumpta, informació privilegiada.

Fonts properes al cas asseguraren ahir que tot i que es dóna per fet la presentació de la querella, aquesta podria retardar-se encara unes setmanes a causa d’una sèrie d’informacions que està recollint la Fiscalia i que encara no han pogut ser confirmades.

Actes de plens i comissions

Entre les diligències prèvies practicades per la policia a instàncies de la Fiscalia, hi ha la revisió de les actes de les diferents sessions que va dedicar tant el Govern de la comunitat, principalment la mesa de contractació, com l’Ajuntament de Palma a l’hora de tramitar l’expedient d’adjudicació i posteriorment les modificacions urbanístiques.

En aquest sentit, els investigadors disposen ja d’alguna documentació, malgrat que n’han sol·licitada més. Una de les actes que s’estan revisant correspon precisament a un ple de l’Ajuntament de Palma en el qual es va analitzar la decisió d’ubicar l’hospital a la finca de Son Espases. En una de les seves intervencions, Rodrigo de Santos, aleshores regidor responsable de l’àrea d’Urbanisme, va afirmar que “és una decisió política”.

Els investigadors volen aclarir els motius del més que evident disgust de De Santos en com es va tramitar l’hospital, i possiblement també en la seva ubicació, que seria una decisió de Jaume Matas que no tenia el suport del regidor. Rodrigo de Santos ja ha estat interrogat pels fiscals i la policia, però es desconeix si ha aportat elements incriminatoris. En tot cas, la seva versió no desdiu dels dos principals càrrecs públics que han identificat Matas com la persona que va ordenar manipular el concurs: Aina Castillo i Sergio Bertrán, exconsellera de Salut i exresponsable de l’IB-Salut, avui gerent de CAEB.

Son Espases va ser una decisió polèmica i contestada des del primer dia. Les associacions veïnals del Secar de la Real denunciaren l’elecció del lloc i des del primer moment parlaren d’interessos ocults i d’informació privilegiada, quan s’adonaren que diferents promotors havien adquirit els solars dels voltants del que havia d’acollir l’hospital de referència.

A més a més, l’associació veïnal i els religiosos dels Sagrats Cors interposaren diverses accions judicials i aconseguiren finalment que el Suprem confirmàs que la modificació del Pla general de Palma per encabir l’equipament no era ajustada a dret. Com sol passar, la resolució va arribar quan l’hospital ja funcionava.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF