TERRITORI
Balears 02/06/2017

Fins a 20.000 euros de multa per tancar camins públics a Mallorca

El Consell presenta una llei que crearà una xarxa per recórrer tota l’illa a peu

Carmen Buades
3 min
En cas de no arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys, la llei permet expropiacions forçoses per obrir els camins.

PalmaEl Consell de Mallorca vol multar amb fins a 20.000 euros les persones que tanquin o impedeixin el pas als camins públics. La institució insular va presentar ahir la llei de camins públics i rutes d’interès excursionista de Mallorca, una norma que haurà de ser aprovada pel Parlament i que preveu, entre altres mesures, la creació d’una xarxa que permeti recórrer l’illa a peu per camins que estiguin -preferiblement- sense asfaltar.

Les infraccions més lleus seran sancionades amb quantitats d’entre 60 i 1.000 euros i tant en aquestes com en les greus i les que es consideraran molt greus (fer moviments de terra que impedeixin el pas, posar tanques o construir a l’espai públic) s’inclourà l’obligatorietat de fer front als danys i perjudicis que s’hagin ocasionat. En cas de ser, a més, una infracció urbanística, les multes per aquests dos conceptes seran acumulables.

Amb la llei, tramitada conjuntament pels departaments de Territori i Medi Ambient i que serà la primera de les Balears, es vol evitar la “tònica d’usurpació” que suposa “tancar camins que havien estat oberts durant segles”, que s’ha produït a les Illes “però també a tot Espanya”. La consellera insular de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, va anunciar ahir que, una vegada que s’aprovi la norma, qualsevol institució o ciutadà podrà reclamar l’obertura d’un camí públic i que es catalogui com a tal.

En cas que l’Administració no ho faci, s’acabi als tribunals i una sentència doni la raó a qui en demanava l’obertura, la llei preveu una sèrie d’indemnitzacions per un import de quatre vegades el cost del judici, que la institució haurà d’abonar al denunciant.

A més, Garrido va explicar que es donarà als ajuntaments i al Consell la legitimitat per obrir camins “de manera immediata” i fer expropiacions forçoses allà on no s’arribi a un acord amb la propietat del terreny, “igual que es fa amb una carretera”. Més enllà de si l’obertura del camí es produeix a partir d’un acord o per expropiació, la consellera va explicar que amb aquesta llei es vol adquirir el compromís d’obrir els camins un mínim de 30 anys, fet que, considera, garantirà que es recuperi l’hàbit d’utilitzar-los.

Pel que fa al funcionament dels camins públics, Garrido va destacar la idea que no es pot fer pagar ningú per utilitzar-los i que les úniques limitacions que s’hi poden posar són, en tot cas, “d’ordre públic”, com definir el nombre de persones diàries que poden usar-lo per tal de garantir la sostenibilitat de l’espai. De fet, la consellera va insistir que la principal intenció de la llei és “garantir el dret al medi ambient de les persones, que és un dret constitucional”.

Per part seva, la consellera insular de Medi Ambient, Sandra Espeja, va explicar que la llei també preveu l’elaboració a l’àmbit municipal de catàlegs de camins, que hauran d’estar acabats quatre anys després de l’entrada en vigor de la norma -tot i que ja hi ha 33 municipis que en tenen un-. A més a més, el Consell redactarà el seu propi catàleg, en què recollirà els camins que són de titularitat seva, que són una minoria del total. Ara bé, tant Espeja com Garrido van assegurar ahir que l’objectiu principal de la normativa és “donar eines” als municipis a través d’un ordenament jurídic sobre els camins.

Paviment

“Ja comença a ser hora que la terra guanyi l’asfalt en aquesta illa”, va afirmar la consellera de Medi Ambient, en referència a la intenció de respectar la tipologia dels camins i mantenir la terra, ja que un capítol de la normativa n’impedeix la pavimentació. En cas d’haver de fer-ho “per raons imperioses”, serà necessària la tramitació d’una declaració d’interès general abans de pavimentar-los.

Amb la posada en marxa de la llei també s’elaborarà un manual de senyalització per homogeneïtzar criteris a tots els municipis i es crearà i gestionarà, per part del Consell, una xarxa de rutes de senderisme. També es vigilaran, es conservaran, se senyalitzaran i es mantindran rutes d’àmbit supramunicipal.

Espeja va explicar que la Unitat de Senderisme i Pedra en Sec de la institució insular ja està duent a terme algunes d’aquestes mesures, però la llei permetrà establir un marc jurídic per recollir-les-hi, les avalarà i obrirà la porta a crear-ne de noves -de fet, el departament de Medi Ambient té prevista la creació d’una ruta circular que envolti tota l’illa.

La llei ha de passar ara 30 dies en exposició pública i, després d’estudiar les possibles al·legacions, s’haurà d’aprovar definitivament al ple del Consell, moment en què es proposarà al Parlament que ho aprovi. A partir d’aquell moment, s’iniciarà la tramitació parlamentària, que durà, mesos més tard, a l’entrada en vigor del text.

stats