Publicitat
Publicitat

Fàbrica Ramis, la transformació com a negoci

L’antiga empresa tèxtil i de pells es rehabilita com a centre que acull actes empresarials i culturals

Després que el seu pare morís, Joan Ramis es va trobar amb la fàbrica de pell familiar, situada a Inca, a les seves mans. Conta que hi podria haver construït una finca de pisos o fins i tot haver-hi fet un centre comercial. Però ell, professor d’innovació a Esade a Barcelona, va posar tots els seus coneixements i estil de vida a la pràctica.

Amb una reforma que va durar tres anys, va transformar la fàbrica de més de 4.000 metres quadrats en un centre que acull tot tipus d’actes empresarials, socials i culturals. L’espai conté quatre naus de 1.000 metres quadrats cada una i un pati central de zona verda amb un hort ecològic i una mostra de la flora de les Illes Balears.

El principal motor de la fàbrica, enfora de les pells d’un temps, és l’agenda cultural i l’organització d’esdeveniments (tallers, celebracions i presentacions d’empreses). També disposa d’un espai de coworking on actualment hi fan feina fins a 30 joves de la comarca que són freelance, autònoms o que tenen projectes i iniciatives personals i professionals. És el cas, per exemple, de la jove inquera Mar Nicolau, que es va apuntar de les primeres per poder ocupar-hi una taula -ara dues- i desenvolupar-hi la seva petita empresa de comunicació. En aquests llocs lluminosos i espaiosos, ella i el seu equip s’inspiren diàriament i creen sinergies amb altres coworkers instal·lats allà, d’on neixen iniciatives professionals que d’una altra manera no haurien estat possible.

Joan Ramis afirma que aquesta aposta d’emprenedoria social ha suposat, empresarialment, un gran esforç i tot un repte. Explica que els de Fàbrica Ramis es reinventen dia a dia, que experimenten amb l’espai i les seves possibilitats.

La Fàbrica Ramis és el resultat de moltes influències: converses amb experts, estudis, el que s’ha fet a Barcelona, Madrid o altres països... A la comarca del Raiguer, la resposta, diu el seu propietari, ha estat “molt positiva”. Creu que el seu projecte arribà en “un moment clau”, quan la gent d’Inca cercava noves coses i il·lusions després que la reducció de la indústria de la pell hagués fet patir bastant el poble.

La reforma de la fàbrica és la recuperació d’un patrimoni industrial que ha tingut molt d’èxit arquitectònicament i que ha sorprès no només els inquers, sinó també molta gent de fora poble que hi acudeix per participar en esdeveniments o organitzar-ne.

Per això, ell creu que aquest tipus de negoci seria transportable a altres zones de les Illes, sobretot a Palma, on “hi ha més facilitats per trobar clients i sostenir aquesta idea”.

L’emprenedoria del futur

Com a professor universitari, admet que com a emprenedor ha comès molts d’errors i que alguna de les seves lliçons se les aplica diàriament. Per això, sap bé on són els errors comuns de quan es comença un negoci. Als alumnes, i a ell mateix, els diria que, a banda de pensar en el producte, pensin en com s’ha de vendre i com apostar per la comunicació i el màrqueting. Una altra cosa que s’oblida, diu, és l’equip, imprescindible per no carregar-se un tot sol tota la feina, desfer-se de tasques administratives complexes i centrar-se en la seva idea.

Joan Ramis creu que avui en dia els joves estan “més conscienciats quant a ecologia i sostenibilitat, però la realitat és que és costós”. Això sí, de cada vegada més veu com més empresaris entren dins “el món de la meditació i filosofia del mindfulness ”, que inclou l’equilibri amb la natura i respecte per les persones.

Per això, el propietari de la Fàbrica Ramis pensa que en un futur s’emprendrà cap al sector energètic (sostenibilitat, estalvi de recursos, sobreencalentiment...). També veu un buit empresarial en els serveis a les persones majors, que cada pic són més i són més ignorades.

Per acabar, apunta al sistema educatiu actual, que anestesia els infants creatius i els converteix en sistemàtics. “El sistema no acompanya la creativitat”, però amb projectes com el seu cerca inspirar genis adormits. El reconeixement que li atorgà aquest dijous l’ARA Balears suposa, per ell, “una il·lusió extra al projecte i litres de benzina per tirar endavant”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF