Balears 07/05/2016

Èxode a fora vila: canviar les munyidores per dos taxis

Maria Ferrer i Jaume Cantallops conten com i per què fa 10 anys deixaren el camp

M. Barceló
2 min
Jaume Cantallops i Maria Ferrer, després de 25 anys com a ramaders, abandonaren el camp i ara treballen com a taxistes.

Colònia De Sant JordiBalears tenia 8.300 pagesos en començar el segle XXI. El 2014 el nombre d’agricultors i ramaders afiliats a la Seguretat Social era de 4.900, i no tots a jornada completa. L’èxode de foravilers cap altres sectors ha deixat empremta. I no atura.

Jaume Cantallops té 58 anys, i la seva dona, Maria Ferrer, 57. Fa deu anys veneren les munyidores de la vaqueria de sa Torre (Porreres) i amb la venda de la quota lletera es compraren un taxi cadascun. Ara viuen a la Colònia de Sant Jordi, lluny dels problemes que suposa sobreviure a fora vila, “sempre a contracorrent”.

Es casaren joves, amb 23 i 22 anys, respectivament. A la seva primera finca, que duien com a amitgers, Son Vanrell (Campos), tingueren tres fills. “No diferenciàvem els dies feiners dels dissabtes, ni diumenges. Mai tinguérem vacances ni anàrem de viatge. Amb els nins fèiem algun bany a ses Covetes, a l’horabaixa, en acabar de munyir”. Maria recorda la duresa de la pagesia. “Ja en veníem de família”. Jaume fou fundador de Prilac, “amb Mateu Morro”, i president de Lleters de Mallorca. “No aconseguírem que Prilac anàs bé. Jo era partidari de només fer un centre de recollida de llet i enviar-la a la Península, i no fer una formatgera. Crec que ens hauria anat millor”.

Veieren caure Blahi i Agama i com molts pagesos abandonaven. El 1999 viatjaren a Holanda a comprar vaques per millorar la genètica del seu ramat i el 2004 hi tornaren.

“A Fira a Campos hi anàrem amb vaques una vegada. Pèrdues totals!”, diu Maria. “Treballar a la vaqueria era molta feina i és ver que guanyàrem alguns doblers. Això sí, treballant de sol a sol. Però els darrers anys ja foren insuportables. El preu de la llet a 30 cèntims... I ara encara hi va”, explica Jaume. Avui ja no hi ha quota lletera, a l’hora de produir, però les restriccions a finals dels anys 90 eren fortes: “Vaig pagar 35.000 euros de sanció per haver-me passat de producció”, recorda, reconeixent la falta.

I el 2006 “el tassó ja vessava”. Amb 150 vaques i 90 porcs a la granja de sa Torre, optaren per la compra de dues places de taxis.

“Queda poca gent per tenir cura de fora vila. Els hotelers han anat al seu vent i no han pensat en res més. Bé, en vendre fora vila com a postal, sí”, es queixa Jaume. Maria està contenta fent de taxista i satisfeta d’haver fet la passa, com altres milers de pagesos que un dia digueren prou. Tenen un nét “i un altre en camí”. Fora vila és ara un passatemps. Les vaques formen part del seu passat. Ara esperen continuar fent uns quants anys més de taxistes. Tal vegada, de tant en tant, portaran clients a vaqueries avui reconvertides en agroturismes. Paròdies de la vida.

stats