Publicitat
Publicitat

Esquerra i PSM enterren 4 anys de retrets, tot i que amb recel

Els dos partits fan comptes que els republicans entrin a la coalició MÉS a mitjan termini

Quatre anys. Aquest és el temps que els ha costat al PSM, a Entesa i a Esquerra compondre les seves relacions i tornar a festejar.

No debades, la integració d'Esquerra dins la coalició MÉS està prevista per als propers mesos, segons el full de ruta de les formacions implicades. Ara bé, tothom lleva el peu de l'accelerador, a fi que el vehicle que transporta la integració dels nacionalistes no descarrili.

Al PSM, per exemple, no tenen clar que l'acord es tanqui abans d'acabar l'any. Però es veu clar que tots els corrents han assumit que l'entesa, més tard o d'hora, haurà d'arribar.

Així mateix, fonts de la direcció d'Esquerra apunten que "la integració dependrà que les bases ratifiquin l'acord, un pic les respectives delegacions negociadores donin compte de la proposta".

Una entesa inevitable

L'acord, però, pareix 'inevitable', ja que, independentment dels recels mutus que pot suscitar, part de l'electorat també entén la separació com a contra natura.

De fet, l'entesa tancarà quatre anys de desavinences entre republicans i nacionalistes. Però fins i tot l'anunci crea recels. Biel Barceló, secretari general de PSM, assegura: "Encara només tenim contactes preliminars, que potser no culminen oficialment aquesta tardor, perquè les nostres assemblees locals ho hauran de ratificar".

La mateixa cautela intenten mostrar altres dirigents. Jaume Sansó, juntament amb Biel Huguet, l'històric home fort dels escindits d'Entesa, matisa: "Malgrat que hi ha voluntat d'arribar a un acord, de moment les converses són informals i hem d'esperar a la tardor per començar a negociar".

A més, el veterà diputat Antoni Alorda adverteix: "MÉS neix amb ganes de sumar, però a la vegada cal vetlar perquè hi hagi garanties de cohesió interna"; o sigui, justament el que va faltar al Bloc per Mallorca, segons apunten des de tots els partits protagonistes d'aquella coalició. D'aquí que ara allò que ningú no vol fer és caure en un 'Bloc bis'.

Les europees de 2009 El futur acord cicatritzarà la ferida oberta en les eleccions europees de 2009, quan Esquerra condicionà la presència de PSM (dins una coalició entre bascs, catalans i gallecs) que trencàs les seves relacions amb Esquerra Unida, i especialment amb el sector d'Eberhard Grosske, considerat per Esquerra com l'ala espanyolista d'EU. Mentre que Esquerra va considerar que així acostava el PSM a posicions independentistes, els nacionalistes ho sentiren com un vet contra ells.

Després va arribar la sortida d'Esquerra del Consell, en el segon Pacte de Progrés, i també les eleccions municipals i autonòmiques de 2011, en les quals la divisió entre Esquerra i PSM fou notòria i fins i tot s'arribaren a intercanviar alguns retrets en públic.

Quatre anys de "separació" després, el nacionalisme progressista enfronta ara la seva unificació. Però només a Mallorca, perquè la resta de les Illes duen altre ritmes polítics, especialment a Eivissa, on el mapa polític encara està més atomitzat.