Cristina Faciaben: "Amb l’aprovació del CETA, els EUA faran del Canadà la seva porta del darrere"

PalmaCristina Faciaben (Barcelona, 1971) és secretària confederal d’Internacional i Cooperació de CCOO i treballa per conscienciar dels efectes que poden tenir els tractats de comerç i inversió internacionals que està negociant la Unió Europea amb els Estats Units i el Canadà. El TTIP i el CETA tindrien conseqüències en tots els àmbits de la vida de la ciutadania europea, però gran part de les seves característiques continuen sent un misteri per a qui no forma part de les negociacions.

Sembla que el TTIP ha arribat a un punt mort, però el CETA s’aprovarà de manera imminent. Quina és la situació?

S’ha de ratificar definitivament dia 27 d’octubre en una cimera europeocanadenca, però prèviament el Consell d’Europa hi donarà el vistiplau. Després quedarà pendent que el Parlament Europeu (l’únic òrgan democràtic de la UE) el sotmeti a votació.

I el Parlament el pot tirar enrere?

És molt poc probable que passi. Hi haurà diputats que hi votaran en contra, però és molt previsible que les majories que s’hi mouen hi votin a favor. Si l’estat espanyol hi està d’acord, tots els diputats del Partit Popular europeu espanyols hi votaran a favor.

Però allà no hi ha disciplina de vot...

Aquest és el joc. Posteriorment, al CETA li queda la ratificació de cada parlament dels estats membre perquè no és vinculant en la totalitat. Un parlament pot dir que no està d’acord amb algunes parts del tractat, però, fins ara, el CETA (que s’aprova el primer trimestre de 2017) haurà estat d’aplicació provisional.

De quines parts pot quedar fora un estat?

Aquests dos acords tenen molts d’elements poc clars. Hi ha conceptes que, més enllà dels lobbies que els han negociat, ningú sap el que volen dir, i es poden interpretar de diverses maneres. Per això, el tema de l’autonomia nacional, de la capacitat que tindran els estats per dir “per aquí no pas” encara no se sap.

A més, els tribunals quedaran subordinats als tribunals d’arbitratge. Si una empresa canadenca ve a invertir a Palma i considera que la normativa actual li és perjudicial, pot demandar l’administració i el conflicte el resoldrà un tribunal d’arbitratge. Aquí entra en joc l’harmonització normativa.

Què és?

Les noves legislacions s’hauran d’adaptar a les condicions que imposen aquests tractats, que són més laxes en molts aspectes que les lleis europees. El problema bàsic que genera és la competència a la baixa, el dúmping social. Tant als Estats Units com al Canadà existeix l’acomiadament lliure, una cosa que a Europa vam superar fa molts d’anys a través de la lluita. Les empreses d’allà que s’instal·lin aquí poden voler aplicar la seva normativa.

Afectaria les empreses autòctones?

De manera automàtica no. Si empreses estrangeres inverteixen en empreses locals i el capital acaba sent estranger, poden intentar-ho. A Europa ja tenim casos que això passa: hi ha empreses espanyoles que, a les zones limítrofes entre Espanya i Portugal, utilitzen la normativa portuguesa perquè les condicions laborals allà són pitjors.

Aquest no és l’únic risc per als treballadors europeus...

No. De fet, hi ha un tema que ens afecta directament com a sindicat, i és que ni els EUA ni Canadà no han ratificat el conveni de l’OIT sobre llibertat sindical i negociació col·lectiva, que és una qüestió que ens afecta a tots. Imagina’t que aquí s’instal·la una empresa estrangera de l’automoció, que a Espanya tenen els seus convenis sectorials, però no es veiés vinculada per la negociació col·lectiva. Aquesta empresa vulneraria els drets laborals i produiria a un cost inferior al de la competència.

I en aquest sentit, podem dir que el TTIP i el CETA són el mateix?

Són molt similars. Són tractats de comerç, però també d’inversió. No només eliminen aranzels i permeten l’entrada de productes, sinó que donen la possibilitat que una empresa vagi d’un país a un altre i s’hi instal·li.

Moltes veus donen les negociacions del TTIP per mortes...

Sí. El TTIP ha quedat congelat pel Brexit, per les eleccions als EUA i pel rebuig manifest d’alguns estats europeus, com França i Alemanya. Però, tot i així, amb el CETA, Canadà és la porta del darrere dels EUA: el 82% de les empreses canadenques són filials o sucursals d’empreses dels Estats Units. Des de la plataforma contra el TTIP utilitzen el concepte de cavall de Troia: Europa s’obre al mercat canadenc, però de dins del cavall surt l’artilleria dels Estats Units.

D’on surt l’interès d’Espanya per donar tant de suport als tractats?

El govern vol transmetre confiança dient que les opcions per a l’economia s’amplien en obrir-se a Amèrica. Però el que sembla difícil d’entendre és com la UE (que és la part feble de la relació) vol aquest acord. Crec que tenen l’interès de tancar el mercat a la Xina i a altres economies emergents. Volen imposar l’hegemonia d’Europa i Nord-amèrica enfront d’una amenaça. Europa està sent poc solidària amb altres economies.