Entrebancs en les exhumacions de Porreres
Alguns cossos no es poden treure pels obstacles que suposen diverses edificacions mortuòries
PorreresUn compartiment amb “sis, set o deus cossos, no se sap”, de la fossa comuna de Porreres no es podrà investigar a fons a causa de la pressió que sobre les restes exerceixen els fonaments d’una capella. A hores d’ara aquest és el principal entrebanc que l’equip Aranzadi ha destacat en el desenvolupament de les tasques d’exhumació de cossos al cementeri de Porreres, lloc que acull uns 130 desapareguts de la Guerra Civil, segons alguns investigadors.
Si fa uns dies es donava per segur que davall el panteó de 50 nínxols, construït el 1956 damunt la fossa, toca haver-hi més cossos que els quaranta de comptats fins ahir divendres, ara ha quedat confirmat que davall una de les dues capelles annexes hi ha almanco una fossa amb un nombre de cossos que no es pot quantificar per l’amuntegament dels esquelets. De moment, arqueòlegs i antropòlegs pensen que el millor és no excavar-la més i deixar-la per si més endavant fos possible traslladar els enterraments ordinaris de les construccions actuals a un altre punt del cementeri.
Previsions de més troballes
Ahir capvespre, la portaveu de l’equip de treball va avançar que quasi amb tota seguretat es trobaran més cossos a les quatre fosses de la zona sud de l’àrea actual delimitada com a fossa comuna, l’excavació de la qual avança a bon ritme, el qual, però, en els darrers dies s’ha alentit, en part a causa dels obstacles que suposen les construccions mortuòries.
Les operacions d’exhumació no s’han aturat des que el 2 de novembre es varen iniciar. També s’espera poder continuar-les aquest cap de setmana.
Cada horabaixa, l’equip Aranzadi en fa balanç diari i atén les preguntes que el públic assistent planteja . Els darrers dies, una pregunta fixa que surt a la ronda informativa fa referència a les possibilitats que hi ha de traslladar les sepultures que hi ha damunt la gran fossa. Això permetria completar les excavacions i exhumacions a la zona que, atenent documentació històrica i la veu de testimonis, es va senyalar com a punt d’enterrament de les persones afusellades i executades a l’oratori que hi ha a uns 50 metres d’on s’han trobat fins ara una quarantena de cossos. La resposta no la poden donar els científics, que remeten la solució a una decisió de la comissió política i social, que a l’empara de la Llei de fosses coordina les operacions d’exhumació, amb l’autorització de l’Ajuntament.
A mesura que passen els dies, el nombre de visitants va creixent, igual que les peticions en el sentit que les exhumacions s’haurien de poder completar, després de 40 anys d’inacció dels diversos governs centrals que hi ha hagut des de l’ocàs de la dictadura de Franco.
Cal destacar que aquest dijous una representació de l’arc parlamentari balear, amb diputats de tots els partits, va visitar la zona d’exhumacions. Diversos cursos de l’IES de Porreres també ha anat al cementeri.
