Balears 15/12/2017

Els nuclis de més de 20.000 habitants han d'elaborar plans d'emergència de sequera abans de 2020

Entra en vigor el pla de sequera de les Illes

Ara Balears
2 min
El Gorg Blau, sota mínims, a principis d'enguany.

PalmaEl Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el Pla de sequera per garantir el subministrament d'aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l'activitat econòmica davant una possible sequera. S'estableixen mesures operatives de planificació i prevenció, així com estratègies per mitigar els diversos escenaris.

S'haurà de revisar, com a màxim, cada sis anys, i entrarà en vigor la propera setmana, una vegada surti publicat al BOIB.

El Govern, explica en un comunicat, ha de continuar prenent mesures per prevenir la sequera. Els ajuntament han de redactar un pla de gestió sostenible de l'aigua abans del 2024. També en aquest termini, els sistemes d'abastament que no disposin de pous de reserva estan obligats a tenir-ne un.

Els nuclis amb més de 20.000 habitants de població -real o flotant- han d'elaborar plans d'emergència de sequera abans de desembre de 2019. Han d'identificar, entre d'altres, els grans consumidors i han de preveure mesures específiques per a aquests.

Les mesures estratègiques que se seguiran consisteixen bàsicament en les mesures de gestió de la xarxa en alta en cada escenari. També s'ha de dur a terme el manteniment de les dessaladores amb l'objectiu que estiguin totes a ple funcionament si s'arriba a l'estat d'alerta. Pel que fa a les mesures de mitigació, es crearà un comitè tècnic de seguiment de la sequera.

Mesures segons la situació

Segons s'agreugi la situació de sequera, es duran a terme diverses mesures operatives. En el cas de prealerta, els ajuntaments afectats han de llançar campanyes de conscienciació d'estalvi d'aigua, començar la instal·lació de pous de garantia i posar en servei les infraestructures d'aigües regenerades.

A més, en aquest cas, els camps de golf que disposen de concessions d'aigües subterrànies han de substituir progressivament l'ús d'aquestes aigües per aigües depurades. Els habitatges aïllats amb pou propi tene l'obligació de reduir un 10% el consum.

En cas d'alerta, s'ha de posar en funcionament els pous de garantia i augmentar l'ús d'aigües regenerades fins a la capacitat màxima. Els ajuntaments amb connexió a dessaladores han d’adquirir aigua dessalada al màxim de la capacitat de subministrament de la infraestructura i començar amb les restriccions d’aigua. Per la seva banda, els establiments turístics han de restringir l’ús d’aigua a dutxes exteriors, jardins i piscines.

En l’estat d’emergència, els ajuntaments afectats resten obligats a prohibir el reg de jardins, arbres i zones verdes i esportives, siguin públics o privats, i la neteja de vials, carrers, senderes i voreres, públics o privats, a excepció que s’hi emprin aigües depurades, així com l’ompliment o la renovació de l’aigua de qualsevol tipus de piscina (d’ús públic o privat).

stats