Publicitat
Publicitat

“Engany i mentides, això ha estat tot” al nou edifici de Corea

Els veïns denuncien que han de pagar entre 1.700 i 2.000 €, tot i que els digueren que no tindrien cost

A la recerca de responsables, Víctor Blázquez, un dels veïns del nou edifici de Corea, no dubta a donar nom i llinatges. “El regidor Jesús Valls ens va dir que, amb el contracte que teníem, érem al carrer. I va afegir: ‘Qui us ha fet això, és per agafar-lo del coll’. I en aquell moment jo vaig respondre: ‘Saps qui em va dir que el podia firmar? L’advocat del PP i Julio Martínez’. I clar, el regidor es va posar tot vermell”, assenyala sense embuts. Víctor assegura que abans de signar els papers per permetre la rehabilitació del seu edifici dins el projecte promogut per l’equip de la socialista Aina Calvo va anar a la seu del Partit Popular. “Jo n’era simpatitzant i volia assegurar-me que tot era correcte abans de sortir de ca meva”, diu qui ara no amaga el seu ressentiment i la seva decepció. Amb dues paraules sintetitza el que ha viscut: “Engany i mentides. Això ha estat tot”, remarca.

Fa més de quatre anys aquest home, membre actiu de l’associació de veïns d’aquesta zona degradada, estava molt il·lusionat amb el projecte de fer un nou barri. “Jo fins i tot vaig deixar que es fessin a ca meva les prospeccions de les obres. No em vaig queixar, malgrat que em varen fer destrosses importants”, recorda. Ara ja no vol callar i es mostra decidit a aconseguir que l’Ajuntament escolti les seves reivindicacions. Encara que no és gaire optimista. “Fins ara no ens han fet ni cas. I si demanam qualque cosa, ens diuen que l’hem de pagar. I com que la meitat del bloc són pisos de l’Ajuntament, s’oposen a tot el que demanam”, assenyala.

Pressió o denúncia

“Volem participar en el ple de l’Ajuntament per queixar-nos de tots els desastres que han fet a l’edifici nou. I si no l’arreglen tot, els denunciaré. Ja he parlat amb un advocat”, afirma Víctor. A la taula del seu petit menjador s’acumulen papers en què recull tant les queixes formals que han fet tots els veïns del nou edifici com tot el que Cort els ha anat comunicant. En el procés, per ell, hi ha moltes zones obscures. Un dels moments més crítics que recorda aquest veí fou quan signaren l’escriptura. “Ens varen fer firmar uns papers que no havíem llegit. Jesús Valls em va donar molta pressa dient: ‘Víctor, que no tenim tot el dia’. A la notaria negociàrem com si fos un mercadet perquè ens volien cobrar entre 10.000 i 12.000 euros per pagar a Hisenda. Al final arribàrem a un acord per pagar-ne entre 1.700 i 2.000. Aconseguírem fixar aquesta quantitat perquè quan ens ho plantejaren tots diguérem que no signàvem”, assegura. El motiu pel qual havien de pagar no el té gens clar, però en té sospites serioses. “Això és il·legal, perquè deien que no hauríem de pagar res. I ara la resta de veïns, la majoria dels quals són dones de més de 80 anys, amb les seves pensions han de pagar això?”, diu emfatitzant el que veu injust.

La que té més edat del nou edifici nom Margalida Garí, a qui només li falta un any per fer-ne 90. Quan parla dels darrers anys i de com ha quedat la casa, li cauen un parell de llàgrimes. Trista i empipada a la vegada, sense aturar-se, explica: “La casa era nostra, pagada nostra, però ara la tornam a comprar perquè Hisenda ens reclama doblers. Jo ara cada tres mesos pag 388 euros. Ens varen demanar si podíem pagar això i allò, però no tothom podia perquè som gent pobra. I ens varen dir que pagaríem un poc cada mes. I jo vaig dir que així sí, però si no, jo no puc, perquè visc d’una pensió de 600 euros. I s’ha de menjar i els rebuts del llum són un desastre. M’arriben factures de 80 euros”, es lamenta aquesta dona, que ha viscut més de 60 anys en aquest edifici i ha esperat 3 anys i mig per tornar-hi.

Un caramull de queixes

“Si hi hagués hagut na Calvo... Aquesta al·lota no ho hauria fet igual. Jo no estic gens contenta”, diu Margalida mentre mostra la seva nova casa i a cada espai comenta coses que no li agraden. I moltes les troba incomprensibles, com el fet d’haver d’acotar-se per obrir una finestra o que els pestells estiguin extremadament durs. “No estan pensats per a gent com nosaltres”, es queixa. Una de les coses amb què s’ha vist més perjudicada aquesta dona és la distribució del pis. “Hem perdut una habitació, i les que hi ha són més petites. A més, ja no tenc la majoria dels meus mobles; els he hagut de tirar perquè no hi cabien. Al final m’he gastat molts doblers. Tants, que n’he quedat sense”, confessa.

Entre tots els desgavells que s’han fet, segons els veïns, un dels més molestos és com ha quedat l’escala, perquè han tapat les finestres que hi havia. Actualment, si no s’encén el llum, hi ha una obscuritat total. “Abans hi veia tothom i mai vàrem haver de menester llum, mentre que ara l’hem de tenir de dia i de nit”, comenta Margalida. Sembla que va ser precisament la manca d’il·luminació el motiu que fa una setmana va fer caure una veïna de 83 anys de la mateixa escala, segons explica Margalida. A tot això s’hi suma també la manca de ventilació, ja que per les finestres hi entrava l’aire. “Ara fa una xafogor insuportable, que afecta també els habitatges”, assenyala Víctor, qui alhora apunta que el passamà té corc i les rajoles no estan ben posades.

La resignació de Margalida quan diu “tots els veïns es queixen, però jo, a l’edat que tenc, ja no vull arreglar res”, contrasta amb l’esperit reivindicatiu de Víctor, que té 42 anys i ganes de continuar reclamant. Això sí, comparteixen la mateixa frustració. Crida l’atenció que aquest veí, el més jove de l’edifici, ara, si pogués, partiria de Corea fent una permuta pel seu pis per anar a una altra zona de Palma. I és que s’angoixa de veure com la barriada cada dia està pitjor. “És aquest el projecte social que volien fer aquí?”, demana aquest veí que vol arribar fins al final.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF