Eivissa empadrona totes les persones sense sostre del municipi

EivissaL'Ajuntament d'Eivissa du a terme l'empadronament de totes les persones sense sostre del municipi per complir, en el termini d'any i mitj, la Llei de Serveis Socials que recomana que aquesta actuació, inclosa dins la II Cartera de serveis socials, estigui finalitzada abans de l'1 de gener de 2018.

Segons un comunicat emès per l'administració municipal, l'objectiu és poder oferir a totes les persones sense sostre un domicili per poder tenir un lloc on rebre comunicacions, documents i avisos de caràcter administratiu.

"Aquesta actuació està inclosa dins de les mesures que està prenent la regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament d'Eivissa per facilitar la vida de les persones més desfavorides del municipi", indica.

L'empadronament es duu a terme al Centre d'Acolliment Municipal i va precedit d'un informe dels serveis tècnics de Benestar Social, que són els que determinaran si els interessats compleixen amb els requisits.

De manera complementària també es valora la possibilitat de ser atès dins de la xarxa de serveis socials.

Una actuació que s'aplicarà a totes les Illes

Més de 400 persones viuen al carrer, sense sostre, a les Balears. Hi ha casos 'cronificats' d’individus que han arribat a tal punt de deteriorament cognitiu i físic que s’han desvinculat de la societat. No tenen ni casa, ni família i, alguns, no tenen ni un DNI que els pugui identificar. N’hi ha d’altres que no són estrictament considerats sense sostre, però que no tenen una llar permanent, sinó que entren i surten dels centres d’acollida, els albergs, o es refugien a xaboles, tendes de campanya... Si tots aquests individus es tenen en compte, la xifra de persones en exclusió social es dispara.

"És un problema estructural, no conjuntural. Quan no hi havia crisi, ja hi havia persones sense sostre", afirma Sebastià Cerdà, cap de secció d’Inserció Social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).