Educació convocarà 1.000 places d'oposicions per al 2018

PalmaLa Conselleria d'Educació ofereix treure 1.000 places d'oposicions per al proper curs, així com havia deixat entreveure el conseller Martí March les darreres setmanes. En concret, són 400 del cos de mestres, 547 de Secundària, 45 a escoles oficials d'idiomes i 8 a Música i Arts escèniques.

Per illes, se n'ofereixen 608 a Mallorca, 118 a Menorca, 247 a Eivissa i 27 a Formentera. Es preveu que tinguin lloc el mes de juliol. A diferència de la convocatòria de 2017, enguany seran d'un caràcter més "generalista", ja que les d'aquest estiu passat varen estar centrades en especialitats. Cal recordar que un 30% de les places varen quedar vacants.

Per al 2019, està previst oferir el màxim de places possibles de Formació Professional i tornar a les especialitats. El Govern planteja oposicions fins al 2020, de manera que s'anirien alternant les de caràcter generalista i les d'especialitats.

Tot i així, si bé la de 2018 és una proposta "una mica tancada" perquè hi ha "marges legals molt petits", segons ha expressat en roda de premsa March, encara pot presentar alguna modificació. Així ho han confirmat els sindicats a la sortida de la Mesa Sectorial que s'ha duit a terme aquest dimecres dematí.

March ha volgut reivindicar, però, que "cap sindicat s'oposa a les oposicions" i que mai a les Balears no s'havia fet una proposta de 1.000 places. L'objectiu és arribar a unes 3.000 els propers anys, així que tant el 2019 com el 2020 l'oferta seria semblant.

Els sindicats demanen un pacte d'estabilitat

Des de CCOO, Toni Baos ha assegurat que l'oferta segueix les reivindicacions de la Mesa Sectorial i que s'ha pactat un calendari de negociació per "evitar els problemes que vàrem tenir" en la convocatòria passada. "L'oferta és gràcies a un acord que es va signar a escala estatal el maig passat que possibilita que la taxa d'inestabilitat es converteixi en estable", ha recordat Baos. Segons el sindicat, la proposta de la Conselleria ha estat "negociació, negociació i negociació".

Per part de l'STEI, Biel Caldentey ha volgut remarcar que la setmana que ve hi haurà una nova mesa sectorial per acabar de tancar la proposta. "Estam molt preocupats, perquè una oferta d'ocupació pública com la que s'anuncia de quasi 3.000 places mínim durant tres anys seguits podria significar posar en perill llocs de feina del professorat interí", ha apuntat. L'STEI defensa que no és un procés de consolidació de les places d'interins. S'ha sol·licitat un nou pacte d'estabilitat per fer compatible l'oferta amb la continuïtat laboral del personal interí.

March ha destacat, però, que "la millor mesura" per definir l'estabilitat dels interins són les oposicions. Ara bé, també ha afegit que s'estudiarà què poder fer per aconseguir una "estabilitat real" i s'ha demanat als sindicats que facin les aportacions pertinents. A les Balears, el personal interí és d'un 37,14%. És a dir, 4.066 docents. El pacte de l'Estat amb els sindicats va ser de rebaixar aquesta taxa al 8%. Les Balears són el territori amb aquest percentatge més alt, i March veu "molt difícil" que en tres anys es pugui consolidar aquesta xifra.

Des d'Anpe, Antoni Riera ha valorat la proposta i ha demanat al Govern un pacte que doni garanties als docents de les Illes i que els propers sistemes d'oposicions "siguin un veritable concurs d'oposició". És a dir, demanen "més temps" i que els professionals puguin passar a la fase de concurs i se'ls valorin totes les capacitats, malgrat que no superin la primera fase.

UOB ha alçat la veu més crítica. "Fins al darrer moment no s'ha produït cap tipus de negociació", ha criticat la portaveu, Antònia Font. UOB sol·licita coordinació amb diversos cossos dels territoris de parla catalana per evitar el transvasament de docents d'una banda a l'altra. "Tampoc es respectarà", ha denunciat Font. Per exemple, el País Valencià no en convocarà de Secundària per al proper curs, però sí el següent. La directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha defensat que "cada comunitat té un ritme que ha de seguir" i que ara mateix les Balears "no ens podem permetre perdre places de Secundària".