Educació comptarà amb 800 milions al 2015 i en dedicarà 27,7 a infraestructures

Riera explica al Parlament que es construiran dos centres nous a Campos i a Son Macià i que els comptes garanteixen les retribucions del personal docent

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats tindrà un pressupost de 800.597.499 euros el 2015, un 5,12% més que enguany any, dels quals 27,7 milions es destinaran a infraestructures educatives amb la construcció de dos centres i ampliacions i millores com la supressió de barreres arquitectòniques i l'amiant.

La consellera Núria Riera ha assegurat al Parlament que l'increment pressupostari en 39 milions "permetrà mantenir els programes essencials i projectes de la Conselleria i impulsar projectes estratègics com millores en el sistema educatiu balear, més recursos en personal docent, avenços en infraestructures i suport a la cultura i a la Universitat de les Illes Balears ".

Riera ha destacat l'"esforç en equipament i millora de les infraestructures" que es realitzarà el 2015, amb projectes previstos a 78 centres en total.

Inclou la construcció de dos nous centres d'ensenyament a Campos i a Manacor (a Son Macià), amb 5,6 milions de pressupost; 8,5 milions per a reformes; 5 milions per a l'ampliació de centres; la supressió de barreres arquitectòniques a 22 centres amb 6,7 milions de pressupost i l'eliminació d'instal·lacions amb fibrociment i amiant en 34 i amb 1,5 milions de pressupost.

La consellera ha detallat en la seva compareixença davant la comissió d'Hisenda i Pressupostos que les transferències a la UIB arribaran en 2015 els 55.120.000 milions, dels quals 52.900.000 corresponen a les transferències corrents per a nòmines i retribucions i 2,1 milions a inversions. L'aportació a la UIB és 2,4 milions superior a l'any passat.

També ha augmentat el que es destinarà a l'FP, que seran 2,9 milions, enfront dels 570.647 euros de 2014.

En el capítol de personal, el pressupost d'Educació puja a 483.935.684 euros, fet que suposa un increment del 4,5%, amb uns 20 milions més que, segons la consellera, garanteixen la disponibilitat de recursos per a gestionar les retribucions del personal docent i per dotar de més personal als centres, amb 373 docents més que en el curs anterior.

La Direcció General de Cultura gestionarà 13.698.000 euros el 2015, amb iniciatives de projecció internacional dels artistes de les illes i per fomentar la cohesió entre les illes.

Riera ha detallat que les transferències de capital destinades a inversions, l'augment és del 46,9% amb 7.709.184 euros més, la majoria destinades a l'IBISEC i la UIB i que territorialitzat es distribueix en 7,6 milions a Mallorca; a Menorca 2,8 milions; a Eivissa 3,4; a Formentera 127.415 euros, i a Palma 1.070.598 euros.

En relació amb les beques, Riera ha explicat que "s'incrementen tant en quantia com en concepte", amb 250.000 euros destinats al transport escolar de menors amb discapacitats intel·lectuals en edat escolar i centres especials; i 900.000 euros per a ajudes de menjador, amb un augment de 100.000 euros respecte al 2014; i amb un manteniment de les beques a guarderies municipals amb 300.000.

El 2015 es passaran les proves PISA i es destinaran 108.000 euros perquè des de 2009 a Balears s'amplia la mostra general i participaran 50 centres i uns 1.750 alumnes.

En l'àmbit legislatiu, Riera ha destacat la importància del projecte de llei de mecenatge que està tramitant el Govern i que serà un important suport per a l'àmbit de la cultura.

Tant la diputada socialista Cristina Rita com el de MÉS Nel Martí han retret a la consellera que no es destini més pressupost a l'àmbit de l'educació i a comptar amb més docents.

La consellera ha assenyalat que "es van recuperant xifres d'anys anteriors" i si en el curs 2001-12 hi havia 11.366 docents, per al curs 2014-15 hi ha 11.416.

Igualment ha respost a Rita que es preveu destinar 100.000 euros per a llibres de text.

Riera ha dit a Martí que la Conselleria està negociant a la Mesa Sectorial amb la intenció de millorar les condicions laborals dels docents i ha reiterat l'aposta pel trilingüisme.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF