TERRITORI

D’una illa amb ciutat a una ciutat-illa

El turisme ha transformat i transforma l’estructura territorial de Mallorca
A l’esquerra es pot veure l’àrea metropolitana funcional (mobilitat residència-treball) amb dades del 2001. A la dreta hi ha la mateixa informació Però de l’any 2011, on es veu un augment tant dels municipis centrals (s’hi afegeix Calvià) com dels metropolitans. / M. MESTRE

Palma està deixant de ser la capital de Mallorca. O, com a mínim, està deixant de ser el cap macrocefàlic que ho feia dependre tot d’ell fa unes quantes dècades. La jerarquia entre municipis està en qüestió perquè elements com la població, la mobilitat, la morfologia urbana, les activitats comercials i els serveis es distribueixen ara de manera diferent de fa 40 anys i estan transformant l’estructura territorial que defineix l’illa.

Un dels canvis es produeix, precisament, a Ciutat: Palma, que, entre el 2001 i el 2011 va ampliar els municipis que formen la seva àrea metropolitana, tendirà en els propers anys a créixer de manera dispersa arreu del territori perquè “moltes de les parcel·les de sòl vacant es troben en altres nuclis o estan disperses en el mapa”. A més, “els municipis metropolitans es veuran cada vegada més afectats per les dinàmiques que genera la ciutat en qüestions de mobilitat, per exemple”.

Així ho afirma Margalida Mestre (a la imatge circular), geògrafa i autora de la tesi Ciutat i territori a Mallorca. Una aproximació a la relació entre Palma i el sistema urbà mallorquí, presentada el novembre a la Univeristat Autònoma de Barcelona. Mestre explica que, a través del seu treball, es va proposar “posar en debat conceptes com la macrocefàlia ” en el moment de definir les relacions entre els territoris mallorquins.

“La població i les activitats comercials s’han redistribuït per l’illa”, explica, “i el percentatge relatiu de població de Palma ha començat a reduir-se”. Fa uns anys, la ciutat tenia més de la meitat dels residents de Mallorca, mentre que ara aquest percentatge ha baixat fins al 46,6%.

Per què s’ha produït aquest canvi? “En part, perquè el fenomen turístic s’ha estès arreu de l’illa i ha generat activitat econòmica a altres punts que no són Palma”, afirma Mestre. Així, la gent ja no cerca feina només a la capital, sinó per qualsevol punt del territori. La mobilitat laboral, de fet, ha crescut setze punts percentuals en deu anys i Palma ja no és la principal destinació dels treballadors. Les persones que resideixen i fan feina a municipis diferents ara es mouen més entre punts de la Part Forana.

“Així, cada vegada més, l’illa pot identificar-se com una única àrea urbana, ja no tant dependent de Palma”, considera la geògrafa. Aquesta anàlisi de l’estructura territorial mallorquina podria servir per posar en marxa una millor gestió del territori.

“Si la mobilitat tendeix a produir-se més entre els diferents municipis de la Part Forana, per exemple, aquest és un element que s’ha de tenir en compte a l’hora d’elaborar les xarxes de transport públic, que ara són molt radials. Per això, a l’illa li falta encara tenir un model integrat”, explica Mestre.

Amb el seu treball, ha volgut fer “un punt i seguit” que, a partir d’ara, serveixi per “saber cap a on volem anar i per definir el nostre model territorial”. La geògrafa considera que és imprescindible que aquesta sigui una feina col·lectiva: “Hem de decidir-ho entre tots i que, a partir de les decisions, el Govern marqui objectius”.

Si no, ens arriscam que el model “el decideixin les dinàmiques econòmiques i financeres”. Fins ara “ha estat el turisme qui ha manat” i, tot i no ser l’únic factor de canvi en l’estructura territorial de l’illa, ha actuat com una “tendència molt contundent que ha influït molt”, conclou Mestre.

A partir del fet d’haver extret aquest “estat de la qüestió”, la geògrafa considera que ha arribat el moment de cercar “les respostes a totes aquelles grans preguntes”. A més, recorda que un instrument clau per poder-ho fer és “potenciar la recerca sobre el territori”.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF