Dos camins divergents que conflueixen en direcció a Rio

PalmaNo poden ser més diferents, però es complementen a la perfecció i això els ha conduït fins a Rio. Sergi Roig i Violeta del Reino competiran en vela adaptada en la categoria Skud18. Són menys ambiciosos que Joan Munar i admeten que participar ja és un premi. “Intentarem lluitar més pel diploma olímpic que per la medalla”, diu Roig. El podi, afegeix, serà difícil perquè tenen rivals amb molta més experiència. Només fa tres anys que competeixen junts, tot i que no els ha anat malament del tot. Fa tot just un any es proclamaren subcampions d’Europa, però l’experiència és un grau i les aigues de Rio són més complicades, diuen, que les d’Andratx. Amb tot, Roig ho té molt clar: “No s’ha de dir mai que no. Si ells cometen molts errors, intentarem aprofitar-los”.

De Tomsk a Rio

Roig va néixer a Rússia amb una malformació congènita produïda per les radiacions que emanaven dels assajos nuclears que l’antiga URSS celebrava prop de casa seva, a la ciutat de Tomsk. Fou abandonat en un orfenat, fins que el president de l’ONG Infants del món, Sebastià Roig, el va adoptar i li va obrir les portes de sa Ràpita. Abans, però, va passar un any en hospitals, de quiròfan en quiròfan, fins que els metges van decidir que la millor solució per al seu cas era tallar-li les cames. Cap a l’any 2010 li van recomanar la pràctica d’un esport i va descobrir que al Club de Vela Port d’Andratx s’hi iniciava un projecte de vela adaptada. “El mar m’ha aportat un poc de coneixement, perquè abans era un horror de persona, sec i antipàtic. El Juanjo i la Violeta em van fer canviar un poc”, explica. L’entrenador, Juanjo Beltran, continua la conversa amb mirada còmplice. “Si cada vegada que ha dit que deixa la vela em donassin doblers, seria ric”, diu, sorneguer.

Beltrán és l’autèntic motor d’un projecte que actualment acull 11 esportistes. “No érem ambiciosos, al principi. Només volíem donar l’oportunitat de practicar la vela a al·lots com en Sergi “, assenyala. Assegura que aquest esport és indicat especialment per a discapacitats físics perquè, un cop a la mar, els proporciona una gran autonomia i llibertat de moviments.

A la mar, Del Reino s’encarrega de les veles i Roig, del timó. La coordinació i la confiança són vitals, ja que en Sergi prèn les decisions a partir de la informació que li facilita na Violeta. Als 54 anys, Del Reino culmina a Rio un idil·li amb la vela, que va iniciar quan estiuejava a Mallorca. Al final es traslladà a l’illa i hi combinà les regates amb la feina. Tot i haver nascut amb una afecció de peus buits d’origen idiopàtic, competí més de 10 anys, fins que, aconsellada per Beltran, decidí sotmetre’s a una avaluació de la discapacitat. “A la categoria en què competia hi havia gent molt bona i no m’hauria menjat un crespell, així que en Juanjo em comminà a intentar-ho”, diu. Pocs anys després enfila el camí cap a Rio com a subcampiona d’Europa i amb la satisfacció del deure complert.