BALANÇ DOS ANYS DE GOVERN
Balears 19/06/2013

Dos anys i un dia d'austeritat

Les retallades han estat la prioritat de la primera meitat del mandat de Bauzá, que fins ara no ha aconseguit reduir l'atur

Quim Torres
3 min
Dos anys i un dia d'austeritat

PalmaL'aplicació de polítiques d'austeritat, portades fins a les darreres conseqüències, és l'element identificador dels dos anys i un dia de govern de José Ramón Bauzá. La prioritat ha estat ajustar els comptes i s'ha fet a cop de fortes retallades en els serveis públics i de pujades d'imposts. El PP cercava reduir el pes de l'administració i reconduir el paper d'aixopluc que havia assumit amb l'esquerra en plena crisi. Tenia clar que l'economia és per a la iniciativa privada i que havia de ser ella la que creàs ocupació. Els resultats mostren que l'estratègia tenia pros i contres. Si bé és cert que les Balears estan aguantant la recessió amb xifres del PIB menys dolentes que la resta i que el dèficit ha minvat, també ho és que l'atur s'ha situat en aquest temps en límits històrics (fins ara no s'ha començat a reduir), que els índexs de pobresa han augmentat i que serveis públics com els sanitaris han perdut qualitat i ja mostren mancances greus.

La prioritat econòmica, que en campanya havia estat la baixada de l'atur, passà immediatament a un segon pla. Balears es convertí en un alumne avantatjat de les retallades que imposava Madrid i que aquí s'assumiren de grat. El dèficit que deixà el Pacte era difícilment sostenible i el PP se centrà a minvar-lo. Ho ha fet, i de manera considerable, però no s'han complit els objectius fixats. Pel camí s'han expulsat més de 3.000 treballadors públics, s'han eliminat prop d'un centenar d'empreses públiques i s'han retallat serveis essencials.

Retallades en sanitat

En sanitat, les retallades s'han endut per davant més d'un miler de professionals i han provocat un fort increment de les llistes d'espera i del temps de demora, que gairebé s'ha duplicat; s'ha retirat la targeta sanitària a 15.000 immigrants irregulars. Un d'ells, el senegalès Alpha Pam, moria després per una tuberculosi que no li fou tractada. Però també s'ha aplicat el copagament de medicaments, que afecta els pensionistes, i es fa pagar a tothom per la targeta sanitària. En política social, s'han reduït els beneficiaris de la Llei de dependència i s'acumulen més de 6.000 persones que tenen reconeguts els ajuts, però no els cobren. I, en matèria educativa, també s'ha disminuït la despesa, s'ha rebaixat el nombre de docents i s'ha augmentat la ràtio d'alumnes per aula.

Tot plegat, tanmateix, no explica el fort rebuig que han generat les polítiques del PP en la comunitat educativa. Les maniobres del Govern per reduir el pes de la llengua catalana (no només a les aules), combinades amb els retrets llançats cap al col·lectiu docent i amb un interès de controlar la tasca que porten a terme, han generat una crispació en l'àmbit educatiu que s'ha acabat de rematar amb les presses de l'Executiu per aplicar el Decret de llengües amb vista al proper curs.

Iniciativa privada

Però el PP no només defensava la reducció del dèficit per fer sostenible l'administració, sinó també per afavorir l'economia en general. Argumentava que si l'administració necessitava menys crèdit, aquest aniria a parar a la iniciativa privada. El crèdit, de tota manera, encara no flueix i la reducció fins a la mínima expressió de la inversió pública (en part per la poca capacitat de pressió del Govern davant Madrid) ha acabat perjudicant sectors privats. Però si hi ha un sector que sí que s'ha vist afavorit per les reformes legals escomeses pel PP ha estat l'hoteler, que ha iniciat processos d'inversió per millorar la qualitat de la planta per valor de més de cent milions d'euros. Amb tot, també s'ha de dir que la bona temporada turística de l'any passat no es traslladà en un augment en el mateix nivell de les contractacions de personal. Coses de la crisi. L'oferta complementària, en canvi, ha pegat el crit al cel i el petit comerç no para de queixar-se de les polítiques del Govern. I sort encara que ha desactivat el front empresarial que se li tirava a damunt en contra dels nous imposts.

stats