El que no es comunica no existeix
Un dels errors més greus que ha comès el sector vitícola és la malaltissa idea de relacionar el vi amb l’elitisme i la sofisticació
EnòlegVivim amb una gran quantitat d’informació, més ben dit, bombardejats amb centenars o milers de dades sobre qualsevol tipus de producte, projecte o notícia. Abans només ens podia arribar pel boca-orella, la ràdio, la premsa escrita o la televisió, ara tenim a les mans uns dispositius que ens obrin un univers comunicatiu quasi infinit i que és abraçat amb passió per la majoria de la població, fins i tot els més vells de casa nostra han après la importància de l’índex i el polze encara que no podran anar tan ràpid com els nets.
El que no canvia és una de les màximes del periodisme que ens recordà, a la vint-i-dosena festa del vi a la fresca de Can Majoral, la periodista i experta en comunicació enològica Ruth Troyano: “El que no es comunica no existeix”. Tinc la sort de poder escriure sobre el vi i la vida cada diumenge en aquest diari i poder explicar, comunicar i exposar idees, projectes i notícies relacionats amb unes begudes que ens alimenten l’ànima, però escoltant mestres com Ruth Troyano un s’adona que massa vegades ens hem dedicat més a parlar d’allò més impactant que d’allò important.
Un dels errors més greus que ha comès el sector vitícola és la malaltissa idea de relacionar el vi amb l’elitisme i la sofisticació, com si tots els que treballen al voltant d’una botella fossin marquesos o barons que no es taquen les mans i que només elaboren vins per a gent VIP que es passa tot el sant dia de festa. Luis Gutiérrez, tastador de la Guia Parker i autor del llibre Los nuevos viñadores ho verbalitzà amb certa preocupació en una entrevista al Diario de Sevilla : “Estamos haciendo del vino una secta y asustamos a la gente”, “me revienta que la gente te diga que no bebe vino porque no entiende, pero sí come carne sin entender”. Té tota la raó, però les guies de vins que es dediquen a puntuar com si la botella s’hagués d’examinar de Selectivitat afavoreixen aquesta percepció i provoquen tenir idees simplistes, classistes i sectàries. La gent no parla d’entendre la carn, però tampoc hi ha guies que em diguin que la del ramader de Son Ferriol té 92 punts i la del ramader d’un poblet d’Ourense 91. I aquest punyeter punt de diferència a què és degut? Mai no ho sabràs, però sí que pots estar segur que tots els cellers aniran de cul per comunicar que tenen els punts de glòria del guru de torn o les medalles del darrer concurs internacional -reconec que jo també ho faria.
Hem d’explicar, de manera planera i entenedora, el que hi ha dins cada botella de vi, segurament no és necessari detallar cada decisió que s’ha pres durant la seva elaboració però sí que és imprescindible conèixer les persones que fan realitat els diversos projectes juntament amb els paisatges i la manera de veure i viure la vida. Com ens explicava Ruth Troyano, reivindicar l’humanisme i fer-ho de manera càlida, honesta, plena de curiositat i sense cap tipus de censura. Cada vegada es consumeix manco vi, actualment a l’estat espanyol la mitjana és d’uns 19 litres per habitant i any, i això és degut a la desconnexió d’una generació, la gent d’entre 20 i 40 anys, de la cultura del vi i del món rural. Durant massa temps es va considerar que no es podia associar el vi amb la infància i la joventut perquè podien caure a les tenebres de l’alcoholisme i hem aconseguit una generació que no veu el vi com a beguda quotidiana i moderna però cada cap de setmana s’aixeca amb una ressaca descomunal a causa dels excessos amb alcohols d’altes graduacions i baixes qualitats i que considera la cervesa com a element local -‘mediterràniament’ és la demostració de comunicació excel·lent d’una coneguda marca de cervesa que ens ha pispat el nom del lloc on s’originà el vi. Rompem aquelles pors i connectem-nos amb els anomenats millennials o generació Y, però facem una passa de futur; i si ensenyam la cultura vitícola als més petits? Anar aquests dies a la vinya i contemplar com el verol comença a pintar de color vermellenc els grans dels raïms negres i poder explicar com els grans s’aniran inflant afluixant la pell, cada dia el fruit serà més dolç i anirà perdent acidesa i com d’aquí a poc temps tindrem uns raïms ben madurs que es podran menjar o veremar per començar el procés de vinificació. I qui diu vinya diu un camp d’arbres fruiters o un hortet o a la cuina de casa ajudant a fer els menjars, perquè el vi és quelcom quotidià i no un luxe per a privilegiats.
Vi recomanat
Dido 2015 Celler Venus La Universal (Monsant)
Els vins de Venus La Universal són com els relats curts de Quim Monzó, aparentment senzills però amb estructura sòlida, directes, divertits, honests i que agraden a tots els públics i també als més lletraferits bevedors de vins. Al voltant de la parella Sara Pérez i René Barbier, mare i pare del projecte, se’n conten mil i una, però el més interessant és allò que ells fan per cultivar i elaborar uns grans productes i la manera tan extraordinària que tenen de comunicar-ho. Dido és un senzill salt mortal, suavitat i amplitud en boca, frescor i persistència, però sobretot diversió amb una innombrable quantitat de fruites.
