El Dia de la mare es desentén de les ‘noves maternitats’
La jornada continua sent una excusa per al consum de productes lligats al tòpic de la “supermare”
PalmaAvui és el Dia de la mare i, com ja és habitual per aquestes dates, el goteig de missatges publicitaris és constant; els anuncis colonitzen les xarxes i els mitjans informatius. En ells, la imatge d’una dona heterosexual, despersonalitzada i de classe mitjana es presenta com el model majoritari.
Una mare perfecta; físicament impecable, amable i tranquil·la, sempre preparada per resoldre qualsevol problemàtica que pugui aparèixer. Una mare que arregla la casa, que prepara el dinar, que neteja taques, que porta el nin al col·legi i que, probablement, té també temps per treballar, per anar al gimnàs i per fer vida social.
En molts d’aquests missatges publicitaris, el reconeixement d’aquesta mare passa per rebre un regal que reforci el seu paper de dona perfecta. La cadena Foster’s Hollywood n’és un exemple: regalarà avui a totes les mares que demanin postres un anell portaesmalt. No és casualitat, doncs, que el Dia de la mare suposi un 10% de les vendes en el sector de la bellesa i el benestar.
La maternitat es transforma
Segons dades de l’INE, l’any 1991 el model de família més estès era el de parella amb dos fills. Actualment, tot i la mancança de dades estadístiques i la presència en el discurs públic, a Espanya vuit de cada deu llars monoparentals estan formades per una mare i els seus fills. En total, són gairebé 1,5 milions de dones, una xifra que no ha deixat de créixer des de 1980, quan el percentatge de famílies monoparentals era a l’estat espanyol del 0,5%.
N’hi ha altres models, com les mares acollidores, les adoptives, les fadrines o dones que es fan càrrec dels fills de la parella, entre d’altres, però que queden invisibilitzades dins l’espai i el discurs públic.
Carme Ferré, vicedegana, doctora i professora titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de Barcelona, afirma que el paper de les dones en la publicitat és el de superwoman, “un model comunicatiu que respon al de la dona perfecta i bella, que assumeix el paper de celebritat”.
Reculada
L’any 2005, amb el socialista Jordi Sevilla al capdavant del Ministeri d’Administracions Públiques, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va promoure, sense èxit, el desenvolupament d’iniciatives de conciliació familiar i laboral, entre les quals hi havia el pla Concilia. En aquells moments, la publicitat va ser receptiva. “La publicitat va mostrar a principis del 2000 un petit canvi, però de seguida els homes varen tornar a desaparèixer de les cuines, de netejar els lavabos i hem tornat a la dona amb la cuina perfecta”, afirma Ferré, que matisa també que la publicitat és receptiva als canvis socials, als intents de conciliació i als nous models i rols de família.
N’és un exemple l’anunci publicitari que Coca-Cola va llançar fa uns anys, en el qual es mostraven diferents formes de família allunyades de l’estereotip de família heterosexual tradicional. L’experta en comunicació matisa un retrocés en aquest intent de publicitar diferents models: “Les enquestes de qui decideix la compra al supermercat són aclaparadores, per la qual cosa les dones han recuperat el protagonisme en els anuncis domèstics”.
La psicòloga Laura Frau, especialitzada en Psicologia Clínica, coincideix amb Carme Ferré i afegeix: “El rol de la mare als mitjans és un rol patriarcal: el de dona submisa que viu per la família i que, a més a més, ha de mantenir l’aspecte laboral”. Constata que, des dels mitjans, no interessa mostrar altres tipus de família i models de maternitat, ja que es vol conservar el rol patriarcal dins l’estructura familiar. “L’ésser humà ha evolucionat poc”, conclou.
Ambdues expertes parlen del mite del paper de mare com a superwoman i destaquen la falta d’una imatge comprensiva de la mare.
“Des dels mitjans de comunicació es ven la imatge que la mare ho ha de fer tot”, afirma Frau, que hi afegeix: “Hi ha una part d’inconsciència del que significa ser mare. Socialment es ven una idea errònia de la maternitat”.
Linxament a les ‘diferents’
El debat és actual i genera tants d’interrogants com opinions diverses. Fa un any, per exemple, la diputada de la CUP Anna Gabriel va encendre la xarxa quan va expressar que li agradaria tenir fills en comunitat, qüestionant així el model familiar tradicional.
Un altre cas sonat és el de la periodista Samanta Villar, que va expressar públicament que tenir fills és perdre qualitat de vida. Davant l’allau de crítiques, es va reafirmar: “Hi ha un relat únic de la maternitat com un estat idíl·lic, que estigmatitza les dones que ho viuen de manera diferent”.
Frau, qui a la consulta ha tractat mares amb depressió postpart, constata que, fins i tot dins l’univers femení, es reprodueixen patrons patriarcals instaurats des de la infància que fan que es qüestionin altres rols de maternitat més enllà dels imposats socialment. És dins l’entorn terapèutic quan la pacient s’adona de la reproducció de patrons adquirits, que s’han de desaprende per evolucionar i viure la maternitat des d’una mateixa.
