Balears 16/12/2013

Devers la meitat dels illencs tenen problemes econòmics

Quasi un quart de la població està per sota del llindar de pobresa

Enric Borràs
3 min

PalmaLa situació econòmica dels ciutadans de les Balears ha empitjorat sense aturall d'ençà que va esclatar la crisi econòmica, l'any 2008. I ho ha fet d'una manera més accentuada que no a la resta de l'Estat, segons alguns indicadors que deixen entreveure que l'economia illenca és especialment fràgil. Devers la meitat dels ciutadans de les Balears tenen problemes econòmics, van justos de doblers i no podrien afrontar ara una avaria important en el cotxe, canviar un electrodomèstic car que s'espenyi o fer un viatge d'una setmana a l'any. Devers un quart tenen un problema més greu: són oficialment pobres o estan ben a prop de ser-ho.

El 43% de ciutadans de l'Arxipèlag són, aquest 2013, incapaços d'afrontar despeses imprevistes. Així ho indica l'enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que també assenyala que el 2007 aquest risc just el patien un 25,4%. La mitjana estatal en queda poc allunyada, el 42,1% no podria pagar despeses imprevistes, però no ha escalat d'una manera tan brusca perquè fa sis anys ja no les podien assumir un 30,8% dels habitants. En resum, la situació dels ciutadans de les Illes Balears era millor abans de la crisi que no a la resta de l'Estat, però ha acabat pitjor. I això, tot i que aquest 2013 la temporada turística ha estat especialment bona i, en teoria, més treballadors haurien hagut de guanyar més doblers i durant més mesos.

No només hi ha problemes per afrontar imprevists; un 68,4% dels balears tenen enguany dificultats, en menor o major grau, per arribar a final de mes. El 2007 just passava a un 52,1% dels ciutadans i el 2008 al 58,6%. La taxa, a l'Estat, ha passat del 59,1% del 2007 al 66,9% d'enguany.

Desigualtat

Aquest estiu a l'aeroport de Son Sant Joan s'han batut rècords: no hi havia aterrat mai tanta gent en els mesos de maig, juny i agost. A l'agost es va arribar a la xifra històrica de tres milions i mig de passatgers. Tots aquests visitants han fet que l'ocupació hotelera mitjana de tot l'estiu hagi estat del 80% i que al juliol arribàs al 95%.

Però en un arxipèlag que viu del turisme, d'oferir les platges i el territori a milions de visitants estrangers, enguany un 48,8% dels habitants ni tan sols s'han pogut permetre anar com a mínim una setmana de vacances. I la xifra s'ha disparat amb la crisi econòmica: l'any abans que esclatàs, el 2007, tan sols un 28,3% no s'ho podia permetre.

Mentrestant, els hotelers que han viscut una temporada rècord insisteixen a mantenir els sous congelats. La riquesa no es reparteix i les vacances, per als de fora. De fet, el coeficient Gini, que mesura el grau de desigualtat de la societat a partir dels ingressos en una escala de l'1 al 100, ha passat a les Balears de 29,1 punts el 2008 a 34,1 l'any passat. La desigualtat entre rics i pobres continua augmentant.

Gairebé una quarta part dels ciutadans de l'Arxipèlag, un 24,2%, tenen un problema més greu: estan per sota del llindar de la pobresa. La taxa del risc de pobresa era el 2008 tan sols del 16,9%, però des de llavors fins a l'any passat es va disparar un 30%, segons les xifres de l'Institut Balear d'Estadística. La mitjana estatal, segons l'INE, partia d'una situació pitjor; el 2008 un 20,8% dels ciutadans es trobaven per sota del llindar de la pobresa. Però el 2012 va tancar amb un creixement de just 1,4 punts, fins al 22,2%. I el 2013, segons les dades provisionals, s'acosta a les xifres anteriors amb una taxa del 21,6%.

Segons els resultats provisionals de l'INE, el 2013 tanca amb un 23,7% d'illencs que pateixen mancances materials, mentre que la mitjana estatal queda al 18,2%. El 2007 tan sols eren un 13,1% dels ciutadans de Balears, una xifra dues dècimes per sota de l'estatal, i el 2008 un 13,6%. La taxa es va disparar a partir del 2009 i de llavors ençà ha anat creixent.

El barem de l'INE marca que els habitants amb mancances materials són els que compleixen tres d'aquests set supòsits: no poden permetre's anar com a mínim una setmana de vacances a l'any, no poden pagar un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies, no poden mantenir l'habitatge en una temperatura adequada, no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes, s'han retardat a pagar despeses relacionades amb l'habitatge en els darrers dotze mesos, no poden permetre's un vehicle o no poden pagar-se un ordinador.

stats