Desassistència a la sanitat balear

PalmaV iure a les Balears pot perjudicar seriosament la salut. O fins i tot posar en risc la vida. Això és així a les nostres illes no només si algú fuma, sinó també si una persona forma part del col·lectiu al qual, en funció del Reial Decret Llei 16/2012, el Govern balear restringeix l'atenció sanitària. Si és algú com Alpha Pam, sense papers i, per tant, sense targeta sanitària i sense poder accedir a una assistència sanitària en condicions d'igualtat. Quasi 20.000 persones a les Illes es troben en aquesta situació.

Contràriament al que han fet altres comunitats, que han cercat camins legals per no deixar desatesa una part de la població, a l'Arxipèlag els governants han fet just el contrari: han optat per una interpretació i aplicació estricta i restrictiva de la norma estatal. Almanco fins que el cas Alpha Pam els ha rebentat a la cara. N'han fet una interpretació, fins i tot, al marge de la llei.

La mort d'Alpha Pam, per una tuberculosi que ningú no li va curar i que té un tractament que no supera els 250 euros, ha revelat un panorama a la sanitat pública balear molt preocupant. Ordres verbals, instruccions per correu electrònic, cartells amb advertències que s'ha de pagar per ser atès si no es té targeta o compromisos de pagament a urgències (on l'assistència ha de ser gratuïta) que es feien signar a qualsevol persona sense papers van més enllà del que marca la normativa estatal que restringeix l'accés a la sanitat i que està qüestionada. "Com a mínim, que apliquin bé les retallades que el Govern estatal ha imposat!", avisen des de Metges del Món.

La crisi es vol tancar en fals, posant el tallafocs a l'Hospital d'Inca i intentant responsabilitzar del desastre els professionals. Ara diuen que aplicaran criteris menys restrictius que esperem que siguin més respectuosos i pensats que el "negritos, chinitos, moritos (y las del burka)... para adentro ", que algú es va atrevir a anunciar com a directriu urgent després del cas Alpha Pam.

Ara, després d'Alpha Pam, se cerquen responsabilitats, i han de quedar, com pretén la Conselleria, en una suposada negligència o mala praxi d'algú? Resulta que han de ser els professionals els que han de pagar les responsabilitats d'una més que qüestionable política sanitària?

Un dret garantit per l'Estatut

Amb la Constitució espanyola damunt la taula, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el reial decret que estableix les retallades, el Codi Penal i un recent pronunciament del Tribunal Constitucional que resol que la sanitat col·lectiva està per damunt de l'estalvi econòmic, hi ha arguments jurídics més que suficients per obrir el debat sobre si les limitacions d'accés a la sanitat, tal com s'estan aplicant a les Balears, es poden situar al marge de la llei o potser, fins i tot, es poden considerar inconstitucionals o derivar en conductes constitutives de delicte.

L'article 25 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix que "es garanteix el dret a la prevenció i a la protecció de la salut mitjançant un sistema sanitari públic de caràcter universal". L'article 43 de la Constitució espanyola "reconeix el dret a la protecció de la salut", a més d'establir que "és competència dels poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris". I l'article 15 recull el dret a la vida i a la integritat física i moral.

El Consell General de l'Advocacia ja ha fet advertències serioses, explicant que el govern central no pot, mitjançant un decret llei, restringir l'atenció sanitària. Els advocats diuen que l'atenció sanitària "és part del dret humà a la salut, un dret universal i igualitari reconegut en tractats internacionals, la Constitució espanyola i diferents estatuts d'autonomia", entre els quals hi ha l'Estatut de les Illes Balears.

Qualsevol modificació d'un estatut d'autonomia s'ha de debatre i aprovar al Parlament. Amb la Constitució i els seus estatuts, altres comunitats autònomes, com per exemple Andalusia, Astúries, Catalunya, el País Basc, entre d'altres, continuen garantint-hi l'accés universal. I s'han vist en forces d'anar més enllà i no aplicar les limitacions que l'Estat imposa. Balears, no.

En una interlocutòria recent, que aixeca la suspensió del decret basc, el Tribunal Constitucional diu que la salut està per damunt de l'estalvi econòmic.

Possible delicte de prevaricació

A l'Arxipèlag, els governants no han fet cap passa en defensa del dret universal a la salut. Ben al contrari, han fet passes enrere i han infringit la normativa estatal.

L'advocat mallorquí Jaume Bueno, com a membre de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, explica que l'article 542 del Codi Penal castiga el funcionari que impedeix l'exercici de drets, com és el de la salut. Com que la responsabilitat penal és personal, en aquest cas es podria atribuir l'acció a la persona que tingués la competència de la decisió que impedeix el dret.

Bueno també destaca que a les Illes, on s'ha donat el cas que s'han cobrat serveis -com l'atenció a urgències- que el decret estatal estableix com a gratuïtes, les persones responsables d'aquesta actuació poden haver comès delicte de prevaricació.

En el cas d'Alpha Pam, Bueno hi veu, a més, delictes d'omissió del deure de socors i d'homicidi culpós. Així mateix, Bueno adverteix de l'efecte "coercitiu i d'intimidació" que té obligar a pagar per l'assistència a la persona sense papers.

Pacients coaccionats

En el mateix sentit, l'advocat Pablo Alonso de Caso considera que en el cas d'Alpha Pam el fet que s'obligàs a pagar a urgències constitueix no tan sols una prevaricació, sinó que la presentació de factures o de compromisos de pagament o els fullets informatius genèrics exhibits poden derivar en un delicte de coaccions.

I és així perquè, segons Alonso de Caso, s'estan aplicant uns protocols i procediments en l'atenció sanitària que fan que una persona es pugui sentir dissuadida d'utilitzar el sistema de salut. Recorda que una persona és coaccionada quan se li impedeix o se la dissuadeix que faci alguna cosa que no està prohibida o a la qual té dret. Ell creu que en el cas Pam es pot haver comès el delicte.

També afegeix que el Codi Penal castiga (en els articles 511 i 512) l'encarregat d'un servei públic que denegui a una persona una prestació a la qual té dret per raó de la seva ideologia, religió, creences, pertinença a una ètnia o raça, el seu origen nacional o sexe i també a aquells que en l'exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin una prestació a qui hi té dret. Creu que els fets del cas Pam són subsumibles en aquests tipus delictius i, evidentment, en el més greu d'homicidi imprudent.

Francisco Garrido, membre de Metges del Món i advocat, assenyala que, a més a més que el decret estatal és inconstitucional, a Balears "tampoc no està sent complit". Ordres verbals, circulars, e-mails "incompleixen el decret, la Constitució o la Llei general de salut", apunta Garrido. "No aplicar una norma, sent-ne ben conscient, pot ser prevaricació". Segons Garrido, "tota persona que es trobi en una situació de risc i no sigui atesa pot ser víctima d'un delicte d'omissió del deure de socórrer, fins i tot més si això passa a l'interior d'un centre sanitari".