Deixar Mallorca per cercar un futur

Palma"Vull anar a Alemanya, necessit una feina'. És el que ens diuen cada dia quan ens telefonen i també el que ens trobam als més de cinquanta mails diaris que rebem", explica Ana Sbert, palmesana i creadora del portal trabajarenalemaniaya.com. "Vaig pensar a crear el que m'hauria agradat trobar a mi quan vaig arribar aquí totalment desorientada", comenta aquesta jove que des de l'any que va començar la crisi, el 2008, viu a Munic. Ella, el seu germà i un amic, tots tres de vint-i-pocs anys i nascuts a Palma, són els artífexs del nou web que l'ha encertada de ple en la diana de la demanda.

Trabajarenalemaniaya.com es va posar en marxa el 2 de setembre d'enguany i ja té més de 23.000 visites i 1.200 usuaris registrats. "Contacten amb nosaltres persones de Mallorca, sobretot gent jove", diu Ana Sbert, gerent d'aquest lloc que et permet cercar feina a Alemanya a través d'internet. Segurament moltes de les persones que s'han adreçat al web ho han fet atretes per l'anunci de les tanques publicitàries. Uns reclams que únicament es poden veure a Mallorca, perquè l'esforç pressupostari surt de les butxaques dels joves creatius i no donava per a més, comenten. "La mitjana d'edat són els quaranta anys, gent amb fills que està desesperada", assenyala la jove.

Per la seva experiència, la part del nord d'Alemanya, on hi ha Berlín, és menys interessant per trobar feina, ja que és al sud on hi ha més indústria. "És impressionant, necessiten gent per a tot. Camines pel carrer i veus cartells als locals on cerquen cambrers, cuiners, dependents. No només enginyers o arquitectes", assegura Ana Sbert. "La diferència és que aquí almanco pots accedir a una feina que et pagaran a vuit euros l'hora, però després, en la mesura que aprens, vas pujant", afirma.

Primer: aprendre un idioma

Com a reacció a la crisi en general i de l'enfonsament del seu sector en particular, la periodista Eva Aguiló fa un any i mig que va deixar Mallorca per viure a Bonn. L'objectiu principal era aprendre l'alemany. El primer any va fer d'au-pair per a una família anglesa i va descobrir que els quatre anys que va anar a l'escola oficial d'idiomes no li serviren per a gaire. "Quan em xerraven els nins, em quedava mirant-los amb cara de pòquer", recorda entre rialles. Actualment té un bon nivell d'anglès i ha millorat l'alemany, cosa que li ha permès de fer classes particulars de castellà i en una acadèmia. Amb vista al futur es planteja fer un màster de màrqueting "perquè hi ha moltes ofertes de multinacionals que tenen departament hispà", diu. Encara que aquesta periodista de 33 anys no sap si quedarà per sempre a Alemanya o tornarà, de moment ho té clar: "Aquí veig sortides i quan he estat uns mesos a Mallorca he vist que no hi ha res de res".

Bitllet només d'anada

Qui no té cap dubte que no tornarà a l'illa és Tomeu Madico. El seu és un cas poc habitual, perquè va arribar a Noruega amb l'arrelament familiar fet. La seva dona, Monica Myhren, és noruega i d'aquí a poques setmanes seran pares d'una nina. "Jo no tornaré. Sé que mai no aconseguiré una jubilació decent a Espanya i d'aquí a cinc anys tindré una filla noruega totalment integrada", afirma. Dos anys enrere vivien tots dos a Mallorca. Ell tenia una petita productora i ella treballava en una empresa del Parc Bit com a informàtica. Amb la crisi, tots dos varen quedar a l'atur. Així varen decidir anar a viure a Lillehammer, a 300 quilòmetres d'Oslo. Monica va trobar feina d'informàtica tot d'una amb unes excel·lents condicions laborals, que no només es materialitzen en un bon sou, sinó també una baixa per maternitat de deu mesos. Tomeu s'ha centrat a estudiar noruec i la seva perspectiva laboral s'adreça al món de la comptabilitat.

A l'altra part del món

"No és fàcil. Estàs molt lluny". Són les primeres paraules que expressa per Skype Helena González, valldemossina que ara viu a San Francisco. "És trist que la teva família quedi a 14 hores de vol i més de mil euros de bitllet", diu. Ella té 28 anys i va partir perquè veia que no tenia cap futur si quedava a l'illa. Una decisió que mai havia pensat que hauria de prendre. "Jo pensava que tindria feina, que tot aniria bé", conta aquesta llicenciada amb dos màsters. Actualment, fa feina en tot el que pot: fa classes d'espanyol, passeja cans, cuida infants, mentre estudia comunicació audiovisual.

Helena, Tomeu, Eva, Ana i molts més ja no formen part de la societat mallorquina, les persones més agosarades de la qual, les que han trobat el com i el quan i han decidit superar les pors se n'han anat per cercar alternatives, noves perspectives i un futur millor.