2.000 persones exerceixen la prostitució a Palma sense garanties

Palma"Defensar conjuntament els drets de les persones prostituïdes i víctimes del tràfic" és l'objectiu del memoràndum d'entesa firmat aquest dilluns dematí entre la presidenta de l'ONG Metges del Món, María Jesús Vílchez, i la Defensora de la Ciutadania, Anna Moilanen.

Segons les dades del 2015 de la Xarxa d'atenció directa a persones que exerceixen la prostitució a Palma (XADPEP), gairebé 2.000 persones s'hi dediquen a Ciutat; "vides ocultes, a la vista de tothom", però "desproveïdes de drets bàsics com són la protecció, la sanitat i la llibertat", ha asseverat Moilanen.

Així, aquest acord ha de permetre incidir en la Carta dels Drets Socials o plantejar accions amb vista a dur a la pràctica la necessitat de millorar la situació d'aquestes persones i garantir-ne els drets bàsics, com ara "l'accés a la salut, a la protecció o un habitatge digne".

"La prostitució té cara de dona"

Segons la XADPEP, organització integrada per la Creu Roja, la Congregació de les Germanes Oblates, la Fundació Amaranta, Metges del Món, Policia Nacional, UCRIF, IB-Salut i l'Ajuntament de Palma, un 95% de les persones que exerceixen la prostitució a les Balears són del sexe femení. "La prostitució té cara de dona", ha assegurat Vílchez. Per aquest motiu, la signatura d'aquest acord ha tingut lloc a l'inici d'una setmana marcada pel Dia internacional de les dones.

Metges del Món ha atès 1.477 persones d'aquest col·lectiu durant el 2016 a les Balears, el rang d'edat del qual sol oscil·lar entre els 24 i els 35 anys. La major part d'aquestes provenen d'Amèrica Llatina (31%), de l'Àfrica Subsahariana (29%) i d'Europa de l'Est (26%). Igualment, una altra dada alarmant que ha destacat Vílchez és que el 24% d'aquestes persones no disposen de targeta sanitària, o bé perquè provenen de Romania o Bulgària, o bé perquè tenen el permís de residència, però no contracte laboral.

Doble victimització

Així mateix, les persones que es dediquen a la prostitució "sofreixen una doble victimització de la seva situació". En general, són les mateixes persones prostituïdes les que acaben fent front al pagament de multes per l'activitat que realitzen, mentre que els proxenetes o els clients pràcticament mai assumeixen sancions. "Vivim en una societat hipòcrita" que condemna les persones que exerceixen aquesta activitat, "però no el conjunt d'actors que hi intervenen", ni els "anuncis de l'oferta de la prostitució", lamenta Moilanen.

Per altra banda, tal com ha explicat la Defensora de la Ciutadania, les víctimes del tràfic provenen de països més pobres i, en molts casos, la seva situació és irregular, motiu pel qual acaben assumint deutes amb als seus alcavots per tal d'accedir a Europa i, a més, sovint no saben on han de demanar ajuda o no s'hi atreveixen per por de represàlies.

Metges del Món, una associació sense ànim de lucre que treballa per oferir serveis sociosanitaris a les persones en situació de pobresa i exclusió social, ha volgut denunciar "la impunitat dels proxenetes i les persones que paguen a canvi de serveis sexuals". Aquesta és, per Vílchez, l'altra cara de la prostitució i el tràfic, que són "un paradigma de violència sexual, social i política", "una vulneració al dret a la salut, la dignitat i la integritat física, psíquica i sexual de les persones", a més d'una forma d'"esclavitud moderna present als nostres carrers".