Publicitat
Publicitat

Curs de Llingüística Baleá

Inspirat per s’Informe Trepitja, es govern baleá está posant orde dins es món de sa llingüística.

Fins ara, tots aquets filólecs catalanistas, que ademés són uns rotjos i uns separatistas, mus havien enganat.

Per començar, en Saussure era de Suíssa i es suíssos numés saben fer rellotjes i amagar dobblés en es seus bancs.

Tot açó de ses llengus va cumençá a sa Torre de Babél pérque volien arribá al cel i Déu se va emprenyá i hu va cunfondre tot.

Sort que ni havia un d’engominat que venia medecines i era molt viu i va dir: “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer” i va decidí imposá sa llengu baleá, que está formada per es mallorquí, es menorquí, s’ivissenc i es formenterer. Es cabrerenc va desaparéxa cuan se van morí ses darreres cabres que hi havia a s’illa.

S’andalús també és una llengu formada per es granadí, es cordobés, es sevillano, etc, i no té res a veure amb es castellá.

Ja está bé d’imposicions.

A sudamérica tenen s’argentíno, es colombiáno, s’equatoriáno, etc, que són diferents des castellá i és una injustícia científica que lis diguin español pérque ells no són d’España. Si a Inglaterra rallen s’inglés (¿qué han de xerrá sinó, es prussiano?), a Estats Units tenen es nortamericáno que va cumençá cuan un de sa Torre de Babél va exclamá: -We are the pear! i va inventar es perros calientes.

Sa llingüística sa fet pérque cada pobble pugui xerrá amb llibertad i no dixarse enredá per gent com es catalanistas. Ses llengus servexen pérque mus comuniquem i si no mus entenem és pérque rallam llengus diferents o som una mica sorts.

Es francés no és lo mateix que s’alemán, que és una llengu que se xerra a Alemánia, que és es país on viuen ets alemans. I noltrus vivim a ses Baleás i no som catalans pérque som españols. A África rallen moltes llengus i per açó se moren de fam. En Tarzán sabía xerrá amb es monos i ets elefanys, pró és pérque savia criat amb ells.

Hia llengus cálides, com es birmano, que serveix per practicá una técnica sexual, i llengus fredes com s’esquimal. Hia llengus musicals, com s’italiá, que se xerra amb ses mans, i llengus rares, com s’árabe, que s’escriu alenrevés.

Una llengu és un conjunt de sonidos que féim amb sa gargamella i, segons sa Real Academi de sa Llengo Baléà, es cataláns diven acariciar i noltrus hem de dir fer carissis, ells absorció i noltrus xuclassió, afable/afettuós, alcohòlic/gat perdud, apiadar-se/tení lléstima, aplaudir/fé mambelletas, clítoris/guellêt, diarrea/quigarèl·la, exagerat/eggigerad, exaltat/etzaltad, ganduleria/pardaletjéra, oxígen/oggígeno, recordar/fé memóri, troglodita/capdefava, vòmit/rojjada, etc.

Com se pod veure i apreciá, són llengus molt diferents.En catalá canten Els segadors, en mallorquí La Balenguera, en ivissenc Ibiza Mix i a Menorca Un senyor damunt ruc.

Pérque duas personas entenguin una matexa llengu han de se des mateix puesto o tení un códig, que és com un xip que mus posen dins es cervell quand naxem i mus permet descodificá es sonidos que emed un emissó i rep un receptó (com una parabólica, vamos.)

Sa llengu, a més d’oral, també pot sé per señas, per gestos, i es catalá és més avaro, més tacaño que es baleá i gesticula menos per no gastar tanta energia.

Es catalá té acents que van cap a cada banda i s’inglés non té i per açó és més fácil, té més éxit, i es nostru govern ha posat es TIL. Es catalá té una ele rara amb un punt enmig per dir col·legi, mortadel· la i novel·la, que és una novela, pró escrita en catalá.

Jo crec que sa Constitució hauría d’obligá a escriure en andalús, extreméñ, aragonés, madriléñ, etc. pérque sa llengu d’aquestes comunitats se perdrá per culpa des castellá. Cadú té dret a tení sa seva própia llengu i a Menorca en rallam unes cuantes pérque a Mó diuen pessigóes, a Ciutadella cóssigues, a Lô joques, i estaríem més units si tots diguéssim cosquillas.

Ets inglesos van vení a Menorca i mus van dixá paraules com: gin, boínder, xoc, pinxa ... i grácies a noltrus van surtir ben enseñats i van creá es seu imperi. No m’estrañaría gens que sa seva reina fos descendenta de qualca pagés menorquí.

A partir d’ara, es govern ha decidit que es llibres de text es faixin en cada una de ses llengus d’aquestes illes i ses notícies de sa tele es salin pérque no siguin tan fades.

De mument, tot va beníssim, a s’escola es veuen “brotes verdes” i si ara fan prospeccions i acaben trubant petróli ja pudrem ser independents.

Com deia aquell de color fosc: Yes, we can!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF