DISSENY

Cristina Córdoba: "És molt important que la informació arribi al lector pels ulls"

Cristina Córdoba, directora d'art del diari ARA

Quina va ser l’aposta del diari ARA quan va néixer i cap on ha anat?

L’aposta en néixer va ser que havia de ser un diari amb un disseny molt diferent del dels altres diaris i volíem ser punters. La idea era que el diari, en comptes d'estar farcit de notícies del dia –amb les webs, les ràdios i les televisions ja se sabien–, donàs les notícies més reportatjades, amb molta més profunditat, perquè una notícia del matí ja s'ha vist al llarg del dia i l'endemà ja sembla que està obsoleta. Per això volíem que fos més reportatjat. A mesura que han anat passant els anys, això ha estat una mica impossible. Per exemple, nosaltres teníem uns breus –que es deien ‘En breu’ i que ara feim servir com a breus normals–, que eren les notícies del dia que s'havien escoltat i de les quals fèiem un resum, i la resta era més reportatge i opinió. Com que tots els altres diaris ho fan de manera diferent, de mica en mica pels lectors i per tot vam apostar per fer una mica el que feien els altres però dissenyat d'una altra manera. Per això tenim la mitja columna que deixam per a destacats, per a declaracions o en blanc perquè respiràs un aire més de magazín. Aleshores també vam decidir el tema dels colors. El vermell, a banda que hi havia més diaris que el tenien, ens semblava massa agressiu i volíem una cosa més del Mediterrani. Per això vam fer servir aquest blau. Els títols centrats són més com la premsa alemanya. Volíem també un diari molt elegant i això també ho aconseguíem amb una tipografia com la que tenim, la Chronical, i si a més ho fèiem tot centrat doncs donava un aire molt net. També feim títols més petits, no volíem fer una premsa sensacionalista. Els complements també són petits, feim molts destacats... Tot això era per donar elegància, però sobretot per donar una bona lectura al diari. Els petits detalls a primer cop d'ull són molt fàcils de llegir i després es comença el text, si es vol. Si no, passes a una altra. Amb un cop d'ull et pots fer una idea de què hi trobaràs.

A web també es duen molts elements que poden semblar de diari en paper.

No té res a veure la web amb el paper. A web trobes una foto i un text tirat, mentre que en paper es pot treballar una pàgina simple o una doble i donar-li un disseny molt més bell. Això en web no es pot fer. Per això, però, aquí es fan molts interactius. També hi ha la idea que en paper es faci una infografia gran que se substitueixi en web pels interactius. El que és la notícia pura i dura, a web, és més avorrida, però aquí al diari el que hem fet és anar introduint-hi destacats, fotos enmig de la notícia, vídeos inserits... perquè la lectura sigui molt més amena. Comprovàvem que llegir els textos en altres dispositius com els mòbils es feia molt llarg i molta gent no passava de les trenta línies. Llavors hem anat canviant perquè es pugui llegir més còmodament i no es faci tan feixuc.

Quina és l'aposta en disseny ara per ara?

Aquí anam una mica al dia. Jo crec que en paper nosaltres el que hem fet i el que estam fent... Déu n'hi do com l’hem diferenciat dels altres. Jo apostaria per més infografies en paper, trob que queden 'de conya' i que és una manera de veure la notícia amb quatre dades molt ben explicades i amb un fil conductor que és molt visual. Això també depèn de les mans que tinguis i del que puguis treballar. Però jo som de les que apostarien perquè les notícies estiguessin explicades ja no tant amb fotos, que són importantíssimes, sinó amb infografies, que són també molt importants. Ara bé, aquí també acaba manant l'actualitat. Nosaltres també som un diari que canvia bastant, de seccions, per exemple. Com que som un diari jove, a més ens podem permetre canviar seccionetes cada tres o quatre mesos o canviar una mica el disseny... Canviam més coses, en definitiva. Fa uns mesos vam canviar la secció de debat i la vam fer més lleugera a l’hora de llegir-la, amb més fotos. Als altres diaris hi ha com a molt l'acudit i el que hem fet nosaltres ha estat intentar incorporar-hi la fotografia perquè expliqui el text. Jo crec que aquests petits canvis només els feim nosaltres perquè estam contínuament en moviment, no ens aturam. Si el cos ens ho demana perquè veim que per al lector és millor, ho canviam. En això sí que crec que som punters, estam oberts a tot. I ens ho podem permetre perquè som el diari més jove, la resta potser són més conservadors.

Des de l'ARA també s'ha aconseguit ajuntar web i paper.

Són elements que feim servir per a paper i a més incorporam a web. És el mateix element en diferents suports i això ajuda el lector a mantenir una continuïtat. Ho feim per al nostre lector, que de dilluns a dijous va més a web i els caps de setmana mira més paper. Avui dia la gent ja s'ha acostumat a llegir en format digital. El lector, sigui de web o de cap de setmana, troba uns punts en comú que el fan dir “això és l'ARA”.

Com definiries la feina que fa una dissenyadora?

Nosaltres, quan ve un redactor a dibuixar, intentam que ens expliqui una mica què vol i amb el que explica hi posam de la nostra part. És com un engranatge entre el redactor i el compaginador. Crec que és molt important que el redactor expliqui què vol dir. El que feim és fer que la lectura sigui fàcil, s'han de posar les coses fàcils per als lectors. És molt important que al lector li entri pels ulls; si no t’entra pels ulls, potser passes la pàgina. La nostra feina és aquesta: que al lector li agradi com està la pàgina i vulgui aturar-s’hi i llegir.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF