Balears 13/11/2017

Conservar la memòria dels faroners (i d'un tipus de vida condemnat a desaparèixer)

L'Autoritat Portuària de les Balears edita el llibre 'Els fars de la Dragonera' i el còmic 'A la llum del far', els quals volen preservar els testimonis d'aquests treballadors un temps imprescindibles per al comerç marítim

Ara Balears
3 min
La presentació del llibre i el còmic s'ha realitzat al far de Portopí.

PalmaL'any 1992 la Llei de ports va declarar 'a extingir' l'ofici de tècnic en senyals marítimes, el de faroner. A partir d'aquell moment, no s'incorporarien més joves faroners a la tasca, per la qual cosa amb el pas dels anys, i de manera inexorable, un dels oficis imprescindibles per a la navegació i el comerç marítim desapareixeria. No només s'enfonsaria en l'oblit el record de les persones que donaren vida als fars, sinó també tot un coneixement i una manera de viure impossible de recuperar.

Per evitar la desaparició d'aquest patrimoni immaterial imprescindible per entendre el desenvolupament de les Illes, l'Autoritat Portuària de les Balears ha presentat el llibre 'Els fars de la Dragonera', escrit per Javier Pérez Arévalo, i el còmic 'A la llum del far', coordinat per Raimond Jaume i il·lustrat per Gonzalo Aeneas. Editats en castellà i català, se n'ha fet una tirada inicial de 2.000 exemplars per tal de repartir-los gratuïtament a instituts, biblioteques, entitats i qualsevol persona interessada. Com que no n'està prevista la venda, se n'han fet dues edicions electròniques que es poden descarregar gratuïtament clicant en l'enllaç corresponent ('Els fars de la Dragonera' i 'A la llum del far').

El far de Portopí, que des del 2004 acull una mostra permanent de tots els tipus d'estris i eines que utilitzaven els faroners, no podia ser millor escenari per a la presentació d'aquestes dues obres. El president de l'APB, Joan Gual de Torrella, ha presidit l'acte. Ha estat acompanyat per Pérez Arévalo; Rif Spahni, fotògraf del llibre; Raimond Jaume i l'il·lustrador Gonzalo Aeneas.

Gual de Torrella ha explicat que la tecnologia actual d’aquests senyals marítims no requereix presència humana per a la seva tasca quotidiana i que l’ofici de faroner es troba en vies de desaparició. Així mateix, ha afirmat que "la voluntat de l’Autoritat Portuària de les Balears és, per una banda, mantenir l'interior i els equipaments d'aquests edificis i, per una altra, recuperar el testimoni humà d'aquestes persones que tant han fet per a la nostra seguretat".

Els fars de la Dragonera, més enllà del llum que guia vaixells

L'atracció del faroner i historiador Javier Pérez Arévalo pels fars de la Dragonera s'ha transformat en una obra que recull tot el desenvolupament i el procés històric dels tres fars de l'illa. Arévalo, autor de diversos llibres sobre patrimoni faroner, no només hi inclou els processos tècnics de transformació, sinó també la vida del dia a dia de les persones i les famílies que hi coincidiren.

Així, s'hi narren les relacions entre les diferents famílies dels faroners, que no sempre eren bones i on en moltes ocasions la convivència era difícil, els rescats a la mar, els nàufrags que arribaven a l'illa i, fins i tot, la mort d'algun faroner intentant rescatar altres persones.

EL SEGELL DEL PORT. El far de Portocolom es va encendre per primera vegada l’any 1863.

Fugir dels estereotips creats per la literatura i el cinema

En canvi, el còmic 'A la llum del far' va tenir una concepció i un procés de creació diferents, ja que en part va ser una resposta a la negativa dels faroners a deixar-se entrevistar pels mitjans de comunicació.

Els faroners eren molt renitents a ser entrevistats. El motiu? Consideraven que els periodistes els entrevistaven amb una idea preconcebuda del que eren. Cercaven l'estereotip que s'havia creat a la literatura i al cinema. Volien un llop de mar solitari, un capità Ahab que perseguia Moby Dick, un 'pirata' que els esperàs dins una barca amb el lloro a l'espatla. Així, consideraven que per molt que els explicassin no els escoltaven.

Així, si els faroners rebutjaven el contacte amb els mitjans, la seva memòria corria perill. Va ser per això que el 2007 Raimond Jaume va iniciar una sèrie d'entrevistes en vídeo a exfaroners, faroners veterans en actiu i les seves famílies, per tal que mostrassin el dia a dia al far, les coses concretes que succeïen un dia qualsevol.

La idea va evolucionar d'una sèrie de vídeos fins al còmic, el qual ha estat produït per La Roulotte. La novel·la gràfica és una història fictícia però construïda a partir dels fets reals que els faroners contaren a les entrevistes. Narra la vida del fill d'un faroner que segueix les passes del seu pare i veu com gradualment van tancant fars.

stats