Publicitat
Publicitat

El Consell d’Eivissa vol comprar 40 pisos als bancs per destinar-los a emergències socials

La màxima institució vol invertir 7 milions d’euros en habitatges que cedirà als ajuntaments

El Consell d’Eivissa ha celebrat avui la primera Mesa de l’Habitatge per a Emergència Social en la que s’ha anunciat la intenció de comprar, entre 2017 i 2018, pisos per valor de 7 milions d’euros. Amb aquesta quantitat, i després d’un petit estudi de mercat, la vicepresidenta primera del Consell, i màxima responsable d’Habitatge a Eivissa, Viviana de Sans, ha anunciat que s’estima en 40 el nombre de pisos que es podran comprar. “Esperem que a finals de 2018 ja puguin estar a disposició dels ajuntaments”, ha anunciat de Sans qui ha assegurat que aquests pisos serviran per pal·liar situacions d’ emergència social.

Es dona la circumstància de què a Eivissa els bancs només tenen 80 habitatges a la venda i que, a més, alguns d’aquests habitatges ja estan ocupats. Tot i això en les diferents reunions que les entitats havien mantingut amb el Consell s’havia assegurat que la xifra era de zero pisos. “El problema és que no els tenen els bancs sinó les seves immobiliàries”, ha dit irònicament de Sans, qui ha afegit que “en molts casos” banc i immobiliària “tenen el mateix NIF”.

Les possibilitats reals que té el Consell emperò no es coneixeran fins la setmana vinent, quan la vicepresidenta començarà una ronda de reunions amb les entitats bancàries. A més, es reunirà amb el Director general d’Arquitectura i Habitatges del Govern balear, Casimir Godia, qui assessorarà al Consell en aquest fet. “Estem en contacte amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona que ja han fet concursos d’adquisició d’obra construïda per a habitatge social”, ha afegit la vicepresidenta.

I és que des del Consell consideren “molt greu” que a tota l’illa només existeixin tres pisos per a emergències socials, i tots tres es troben al municipi de Vila. A més, es dona la circumstància que un està okupat des de fa gairebé un mes, i que els altres dos porten quatre anys buits per problemes burocràtics, malgrat que es podran començar a emprar “en menys d’un mes”, segons ha explicat el regidor de Benestar de Vila, Joan Ribas. “Això és conseqüència de la passivitat que hi ha hagut envers les polítiques d’habitatge a les institucions eivissenques fins ara”, ha explicat de Sans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF