El Consell de Ministres denega l'indult a Matas i a Alemany i els 'envia a la presó

Tot i que la pena de presó de Matas és inferior a dos anys, cal recordar que l'Audiència de Palma -que és la que ha d'executar la sentència ferma del Tribunal Suprem- va resoldre que Matas havia de complir la pena a la presó

El Consell de Ministres ha denegat avui l'indult sol·licitat per l'expresident balear i exministre Jaume Matas, segons informa El País. La decisió del govern de Mariano Rajoy s'ajusta als informes del Tribunal Suprem i de la Fiscalia de l'Alt Tribunal que, en ambdós casos, foren contraris a la concessió del perdó a Matas i confirma el que havia insinuat en més d'una ocasió el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. També ha denegat l'indult a l'excolumnista d'El Mundo i escriptor dels discursos de Matas, segons informa Andreu Manresa.

La conseqüència immediata és que Jaume Matas haurà d'ingressar, en breu, a la presó per complir la pena a 9 mesos que li va imposar el Tribunal Suprem, com a autor d'un delicte de tràfic d'influències per afavorir, des de la seva posició de president del Govern, que s'atorgassin subvencions a l'empresa d'Antoni Alemany, un periodista de la seva confiança i que era qui li escrivia els discursos. El Suprem va rebaixar de manera molt important la pena de 6 anys de presó a què havia sentenciat Matas l'Audiència de Palma i la va deixar en 9 mesos.

Tot i que la pena de presó de Matas és inferior a dos anys, cal recordar que l'Audiència de Palma -que és la que ha d'executar la sentència ferma del Tribunal Suprem- va resoldre que Matas havia de complir la pena a la presó. L'Audiència advertí que no està obligada a suspendre el compliment d'una pena inferior a dos anys, sinó que s'avalua cada cas concret i en el de Matas va entendre que "de cap manera" no era "mereixedor del benefici de la suspensió de la pena que preveu la llei". Matas també demanava que la pena de presó li fos commutada per una multa, però això també ho rebutjà l'Audiència.

L'Audiència va exposar, entre altres arguments, que si no s'aplicassin les penes que s'imposen per aquests delictes de corrupció, les penes perdrien la funció "de prevenció general" que han de tenir i s'estaria alimentant la "sensació d'impunitat" per als qui desvien l'ús del poder. Quant a la negativa a substituir la pena de presó per una multa, el tribunal afirmava que "el mal social causat i el trencament de la integritat i dignitat de les institucions no se satisfà amb el pagament d'una multa de 10.840 euros", com pretenia Matas.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF