El Consell de Mallorca espera rebre el 2017 part de les bestretes que li deu el Govern
Hi ha pendents de pagar 125 milions d'euros
PalmaEl Consell de Mallorca espera poder començar a cobrar les bestretes que li deu el Govern balear a partir de l'any que ve. El conseller insular d'Economia i Hisenda, Cosme Bonet, ha assegurat aquest dijous durant el ple del Consell que ambdues institucions "treballen" per solucionar-ho, i ha afirmat que demanar la totalitat del deute a l'Executiu, 125 milions d'euros, suposaria ofegar els pressuposts autonòmics de l'any que ve.
El debat ha arribat arran d'una moció presentada pel Partit Popular. La consellera Margalida Roig ha recriminat a Bonet que, durant un any de govern, no s'hagin fet passes endavant en un tema "no resolt en l'anterior legislatura" i sobre el qual cada any "la Sindicatura de Comptes es manifesta" a favor del Consell. Roig ha explicat que, en el seu moment, "vam aconseguir acabar amb el sistema de bestretes i tenir una llei de finançament", però també ha recordat que "encara s'ha de solucionar el problema previ" i rebre els 125 milions que no s'han pagat.
Bonet ha respost que no vol "utilitzar el ple del Consell com una arma o una mesura de pressió política", perquè "ja s'està treballant en el tema" i, de fet, s'espera que les primeres partides arribin amb els pressupostos de l'any que ve. El conseller també ha explicat que, per solucionar-ho, no basta la "voluntat política", ja que "tenim un govern central que no facilita dades i dificulta la redacció de pressupostos", perquè no fixa el sostre de despesa ni el límit de dèficit. Davant d'aquesta situació, Bonet ha opinat que seria "deslleial" per part de la institució insular "exigir el reconeixement de deute l'any que ve", perquè es generaria "una situació complicada en els comptes autonòmics".
El Govern deu bestretes als quatre consells: les de quatre anys al de Mallorca i les de tres, a la resta. Una situació "especialment greu" per a Roig perquè el Consell de Mallorca és l'únic que "té transferides competències tan importants com les de Serveis Socials".
