Publicitat
Publicitat

Condemnat a quatre anys i a pagar 192.000 euros per causar un malson en revendre tres cases en mal estat

Pocs mesos després de vendre els immobles hi començaren les goteres, els cruis, la pudor i fins i tot les inundacions. Segons el tribunal, eren "inhabitables"

L'Audiència de Palma ha condemnat per estafa a quatre anys de presó, 3.000 euros de multa i a tornar 189.000 euros un home que va comprar tres cases d'una planta en mal estat al carrer Donants de sang de Ciutat i les va revendre per després de fer-hi algunes obres per maquillar-les. Els compradors varen pagar 108.000, 118.000 i 126.212 euros respectivament per cada un dels immobles, que el venedor assegurava que estaven reformats, però ben aviat varen començar a sortir-hi tota mena de problemes, des de goteres fins a cruis i pudors.

Pocs mesos després de comprar els immobles -ara ja fa gairebé deu anys-, va començar el malson. "Tots els habitatges començaren a presentar humitat", segons la sentència, tant al terra com a les parets i al sostre. S'hi inundava el passadís, hi havia goteres, no s'evacuava prou bé l'aigua de pluja, es va incendiar un comptador elèctric que no estava "en condicions", varen sortir cruis a les parets, se sentia la pudor del pou negre, que ni tan sols sabien que existia i que també es va desbordar, etc. "Tot això feia inhabitables els habitatges", reconeix l'Audiència.

"Ho vàrem descobrir quan va començar a sortir la porqueria, la casa feia olor", va declarar un dels acusadors, que va assegurar que varen descobrir a través d'una veïna que hi havia un pou negre davall dels habitatges. "Ens encobrien que allà hi havia un pou negre, en cap de les dues visites se'ns en va avisar", va afirmar. Una pèrit arquitecta va testificar que les parets de càrrega -de vint centímetres- eren damunt d'uns fonaments de just cinc centímetres de formigó, sense drenatge.

Francisco Javier Moreno havia comprat les cases, de devers 40 anys, el 2004. Eren en "estat de deteriorament", segons la sentència: sense cèdula d'habitabilitat, ni connexió al clavegueram, ni aïllament per a la humitat, amb uns fonaments escassos i uns murs de càrrega que impedien fer-hi més pisos. Compartien un sol pou negre. Amb tot, el venedor assegurava que s'hi podia fer un pis a damunt amb els respectius permisos municipals i va amagar que no tenien prou fonaments.

Moreno havia pintat i arrebossat les cases abans de vendre-les, en va canviar el terra i va cobrir les teulades amb tela asfàltica. També va canviar les instal·lacions d'aigua i electricitat i dues les va ampliar incorporant-hi part del jardí. Va tapar la boca del pou negre i va aconseguir la cèdula d'habitabilitat d'un dels immobles perquè es pogués connectar a la xarxa elèctrica. A finals del 2004 va vendre la primera casa i, les altres dues, a mitjan any següent. No va avisar que no hi havia prou aïllament per a la humitat i que no estaven connectades a la xarxa de clavegueram. Tampoc no va dir que dues de les cases ni tan sols tenien cèdula d'habitabilitat.

Els compradors varen haver d'afrontar les obres per buidar el pou negre i per fer la connexió al clavegueram i per aixecar i reparar els sòls dels immobles. Moreno just va pagar 3.906 euros a Emaya per la connexió amb el clavegueram, tot i les reclamacions dels compradors. En total, els tres es varen haver de gastar prop de 83.000 euros per arreglar els habitatges i en reclamaven 386.000 al venedor. El tribunal l'ha condemnat a pagar 60.000 euros per responsabilitat civil de cada casa més 9.000 més per despeses comunes.

Les víctimes de l'estafa també acusaren, com a còmplices, tres comercials de dues immobiliàries que els varen ensenyar els habitatges i que varen fer les gestions perquè els comprassin, però el tribunal els ha absolt perquè "no ha quedat definitivament acreditat" que sabessin abans de vendre els immobles quins eren els defectes que tenien. El tribunal manté que les deficiències no eren visibles a simple vista i que si no les varen veure els compradors, els agents immobiliaris no tenien per què fer-ho.