Condemnat el director d'un hotel per assetjament sexual a una empleada

PalmaLa Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha ratificat una sentència d'un jutjat d'Eivissa que condemna l'hotel Miami Ibiza de Sant Antoni –actualment anomenat Hawaii Ibiza– a pagar més 14.400 euros a una exempleada, segona cap de bar, en concepte d'indemnització per l'extinció del seu contracte. Així mateix, la resolució judicial condemna l'establiment hoteler i el seu director, Enrique Moró, a pagar a la dona 20.000 euros en concepte de danys i perjudicis. El TSJIB considera provat que l'extreballadora va ser víctima d'assetjament sexual per part del director.

Així, es considera provat que Moró observava cada dia, mitjançant les càmeres de seguretat, l'entrada de la dona al seu lloc de feina i que, quan hi arribava, la cridava per telèfon per fer-la pujar al seu despatx, fins i tot abans de ser designada segona cap de bar. L'home li va dir una vegada que havia d'anar amb roba ajustada i li oferí doblers perquè es compràs uns calçons. Una altra vegada va anar més enllà i va etzibar a l'empleada "en lloc de descansar, el que necessites és que et pegui un pinyol que et rebenti el cap". Entre la plantilla de treballadors circulava el rumor que l'extreballadora tenia una relació sentimental amb el demandat.

Segons va explicar la dona a l'especialista en psiquiatria de l'IB-Salut que la va atendre, "el director em va agafar més estimació de la que pertocava. L'assetjament m'ha duit a extrems com masculinitzar el meu aspecte". La demandant es va tallar la cabellera que havia duit sempre, es posava roba ampla i fosca, i evitava el maquillatge.

Com a conseqüència de l'assetjament, la dona mostrava símptomes de depressió, expressats amb pèrdua d'interès, tristesa, alteració del son, alteració de la gana, disminució de l'autoestima, dificultat de concentració, inhibició psicomotriu i idees fosques de futur.

Protocol de prevenció

La sentència del Tribunal Superior explica la coresponsabilitat de l'hotel en aquest cas d'assetjament sexual assenyalant que "de res serveix l'existència d'un protocol de prevenció de l'assetjament si no serveix per evitar o prevenir la seva producció i de res serveix tampoc l'existència de delegades de prevenció si no són capaces de detectar aquesta situació quan tothom a l'empresa sap que qualque cosa passa".

La resolució apunta que "si el primer cap de bar sabia que la demandant se sentia incòmoda per les constants cridades al despatx del director i la va veure plorar moltes vegades, si realment l'empresa no va prendre coneixement del que estava passant, va ser perquè l'acció preventiva desenvolupada va ser insuficient amb un clar incompliment del que està establert a la Llei de prevenció de riscos laborals".