SOCIETAT
Balears 25/02/2017

“Comprendre les tendències destructives de Ciutat”

El col·lectiu Palma XXI es presenta aquest dilluns en societat

M. Mateu
2 min
Palma XXI és un projecte col·lectiu per a la reflexió del futur de la ciutat, amb una perspectiva històrica. / I. BUJ

PalmaAquest dilluns es presenta en societat el col·lectiu Palma XXI, una entitat ciutadana sense afany de lucre, independent i oberta que pretén constituir-se com un observatori de referència sobre el passat, el present i el futur de Palma.

Segons el psicòleg social Jaume Garau, un dels capdavanters del projecte -que actualment disposa de 40 socis-, “la idea del col·lectiu és comprendre les tendències constructives i destructives de la ciutat, des de 1900 fins ara, des d’una perspectiva diversa però integrada, sociològica, econòmica, cultural, política, urbanística i arquitectònica de la ciutat, per tal de poder preveure el futur desenvolupament i fer propostes de millora”.

Equilibri

“No volem pregonar que el turisme és dolent, és una conquesta social dels ciutadans, el problema és que s’ha anat desenvolupant sense mesura i ara els ciutadans del centre històric de Palma en pagam les conseqüències”, creu Garau. “Cal trobar l’equilibri de la proliferació dels hotels boutique que s’estan espargint pel centre, del lloguer turístic i sobretot, també, limitar els creueristes que desembarquen en massa a la ciutat”, hi afegeix.

Entre els projectes que el col·lectiu pretén dur a terme, tots relacionats amb Palma, hi ha el de confeccionar una cartografia, elaborar mapes didàctics de la ciutat i la seva evolució al llarg del temps, proposar Can Oleo com a museu de la Palma contemporània, la recerca sobre la història de la ciutat, fer itineraris didàctics de 1900 a 2016 i l’Observatori de la Gentrificació, els resulats del primer informe del qual hem detallat a la peça principal d’aquest reportatge.

Així mateix, volen promoure conferències, presentacions de llibres i el CineFòrum. També tenen la intenció de crear una biblioteca especialitzada de Palma i fer reconeixements a persones amb una llarga trajectòria per millorar i donar conèixer la ciutat.

Els membres de la junta directiva són Maria Lluïsa Dubon, llicenciada en Geografia; Miguel Eek, cineasta i documentalista; Miquela Forteza, doctora en Història de l’Art; Pere Fullana, doctor en Geografia i Història; Jaume Garau, llicenciat en Psicologia Social; Jaume Gual, fotògraf i geògraf; Marian Ibars, historiadora de l’art; Dolores Ladaria, historiadora; Climent Picornell, doctor en Geografia, i Pere Rabassa, arquitecte.

Un 2% d’habitatges de lloguer turístic per barri

Quines mesures proposau?

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma que limiti el lloguer turístic, de manera que destini el 2% dels habitatges al lloguer vacacional de cada barri de Palma, sense distincions entre el centre històric i Son Gotleu. Consideram que aquesta mesura és la més sostenible per a la ciutat de Palma.

Com es pot fer?

Necessitam trobar un equilibri i no deixar morir la ciutat com ha passat amb Venècia. La síndrome de Venècia és el resultat d’un llarg procés que començà fa més de 30 anys amb un augment progressiu del nombre de turistes, que va anar creixent de manera desorbitada fins als actuals 20 milions que rep anualment. És per això que també hem demanat a Cort la moratòria d’hotels i que, al marge de l’ecotaxa, cada persona que disposi de lloguer turístic pagui en forma d’impostos el 10% del que recapti a l’Ajuntament i que aquests ingressos siguin per diversificar l’economia, especialment per donar un fort impuls en matèria cultural i per a serveis sociosanitaris.

stats