Compartir espai amb Munar "és una segona condemna"

Palma."La vida aquí és estranya", diu Margarita Sotomayor per definir d'alguna manera el cúmul de sensacions que suposa per a una persona que hi arriba per primera vegada i que, fins ben avançat el cas, no feia comptes d'haver hi de passar uns anys.

L'exresponsable de Comunicació del Consell i condemnada pel cas Maquillatge per haver signat els informes d'ajudicació de les subvencions que posteriorment es demostraren fraudulentes viu amb molta indignació la seva estada al centre penitenciari, perquè considera que mai no va saber les intencions delictives dels seus superiors i es limità a complir ordres.

Quan ingressà a la presó, es trobà amb Maria Antònia Munar, l'expresidenta d'Unió Mallorquina i del Consell. "És una segona condemna per mi compartir espai amb qui podria treure'm d'aquí si volgués", afirma amb rotunditat en l'escrit remès a l'ARA Balears des de la carretera de Sóller.

"Intento mantenir l'ànim amb què vaig arribar. De moment, no he caigut, tot i haver presenciat baralles, atacs epilèptics, dones fins a les celles de pastilles i altres drogues i saber d'alguna mort per sobredosi de qui feia dos dies que havia sortit". Amb aquesta cruesa relata Margarita Sotomayor el dia a dia del centre penitenciari, al qual s'ha hagut d'acostumar de sobte.

"La presó és un càstig molt dur de suportar. Aquí ets una merda i t'ho fan saber. Les sirenes, la megafonia, el crider insuportable de les preses diguem-ne habituals, el pati dur de ciment sense vegetació, el mobiliari incòmode, la falta de neteja (i d'higiene), la manca de coses que fem servir a casa (coberts de metall, torcaboques, tisores, una crema hidratant...) és total", descriu l'exresponsable de Comunicació del Consell de Mallorca.

Intimitat

No disposar de temps per a un mateix, i d'intimitat, és un altre dels aspectes que més estan costant a Marga Sotomayor, com succeeix amb els presos que no tenien cap experiència prèvia. "Jo he dormit en terra, al desert, al cotxe", explica, "però duc malament no tenir ni un segon d'intimitat o privacitat. Haver de fer les teves necessitats davant la companya de cel·la no és gens agradable", confessa.

"Observo, aprenc, llegeixo, conec, deman, escolt música, escric i faig esport", relata. De totes maneres, Sotomayor té clar que és un lloc "on perdre la dignitat és massa fàcil. Està fet, sembla, per a això".

El cas de Sotomayor posa en qüestió una vegada més si són els càrrecs de confiança dels polítics de torn els que han de rubricar els informes preceptius o han de ser funcionaris de carrera únicament i exclusivament, ja que a la persona a qui Sotomayor hauria d'haver dit que 'no' era el mateix que li havia atorgat el càrrec. Així ho féu en altres ocasions, segons afirmà el dia abans d'ingressar a la presó, "i per això vaig caure en desgràcia".

El dia que l'exdirectora de Comunicació del Consell entrava al centre penitenciari de Palma, va passar un absolut calvari. Al matí va anar a dir adéu al seu padrí. "Té 90 anys i he pensat que potser no el tornaré a veure mai més", afirma. Ara tan sols espera que el temps passi aviat. Avui, els 5 anys de comdemna li semblen una eternitat.