SOLIDARITAT
Balears 23/09/2017

Començar de zero en un país d’acollida

La Creu Roja gestiona el programa d’atenció a les persones refugiades del Ministeri

Anna Vidal
4 min
BARRERA IDIOMÀTICA 
 La barrera idiomàtica és el principal obstacle a l’hora de trobar feina. Per això, la Creu Roja els ofereix tota mena de recursos perquè puguin aprendre l’idioma en sis mesos i comencin la recerca d’una ocupació.

PalmaAquest dimarts, 26 de setembre, finalitza el termini acordat amb la Unió Europea segons el qual l’estat espanyol es comprometia a acollir 17.337 persones que fugien de la guerra de Síria. A dos dies per a la data límit, només 1.980 persones, un 11% del total, han trepitjat territori espanyol.

Per donar resposta a aquesta situació d’emergència, l’abril de l’any passat el Govern de les Illes Balears va convertir l’alberg de la Platja de Palma en un centre d’acollida que gestiona la Creu Roja. Des d’aleshores, han passat pel centre 122 persones: 72 reubicades dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia, 4 persones reestablertes de Turquia i 46 que han arribat directament per frontera i han estat derivades a les Illes a través de la Unitat de Treball Social del Ministeri de Treball. “Pensam que és necessari, imprescindible i urgent que els països de la Unió Europea assoleixin un acord comú per donar resposta a les persones que arriben”, assevera Rocío Redondo, coordinadora del programa d’acollida a les Balears.

Fase d’acollida

El programa d’acollida de les persones refugiades està gestionat per la Creu Roja, tot i que la titularitat és del Ministeri de Treball. Preveu una primera fase d’acollida en un centre durant sis mesos, durant els quals es cobreixen les necessitats bàsiques, se’ls ofereix assessorament jurídic i administratiu i se’ls prepara amb vista a una futura inserció social i laboral.“Hi ha vegades que sis mesos són insuficients, perquè hi ha coses que no venen determinades per les habilitats de les persones, sinó per les condicions externes, com poden ser els problemes per trobar habitatge”, subratlla Redondo.

Al centre, que té una capacitat de 50 places, hi treballa un equip multidisciplinari format per treballadors socials, advocats i psicòlegs les 24 hores del dia. Des del primer moment se’ls ofereix un servei d’atenció psicològica i recursos perquè aprenguin l’idioma. “La barrera idiomàtica és la que ocasiona més problemes per a la integració”, reconeix Redondo. “Els feim entendre que no podem perdre ni un minut i treballam amb ells a ple rendiment perquè aquesta integració sigui tan positiva com sigui possible i amb els terminis que tenim marcats”, explica Omar Lamin, responsable del centre.

Els primers dos mesos són els més difícils. “Treballam molt a consciència perquè dins el que ens permet la infraestructura puguin preservar la seva intimitat, tinguin el seu espai i se’l sentin seu”, destaca Lamin. La convivència és també un altre aspecte a treballar durant l’estada al centre d’acollida. “La convivència amb persones d’altres països genera conflictes, però els prepara per al futur que els espera: una realitat intercultural”, assevera Lamin.

Expectatives

El perfil de les persones que atenen és molt divers: des de gent amb estudis universitaris fins a persones sense estudis. “Cadascú té la seva motxilla amb l’experiència del passat i el que han viscut durant l’itinerari migratori”, relata Katy López, psicòloga del programa. “Treballam el passat perquè el puguin digerir correctament, i també es treballen les expectatives i la frustració de veure com les coses no són com s’esperaven”, detalla. “Hi ha una rebaixa de les expectatives, perquè han hagut de renunciar a una vida feta i partir de zero aquí”, assevera Redondo.

Fase d’integració

La fase d’integració és la més llarga i pot durar entre 12 i 18 mesos. En aquesta fase, les persones “ja tenen la protecció reconeguda o una targeta vermella amb autorització per fer feina” i comença el procés de recerca d’ocupació. El canvi de fase suposa deixar el centre d’acollida, abandonar la “zona de confort” i començar a viure en un pis.

Gràcies a un conveni amb l’Institut Balear l’Habitatge (Ibavi), la Creu Roja disposa actualment de 15 pisos. “Altres entitats ciutadanes com Sóller Solidari també han posat el seu granet d’arena per equipar aquests pisos”, subratlla Lamin.

“A partir de la segona fase ja no miram al passat, sinó cap al futur: formar-se i cercar feina; tornar al passat és molt dur, és massa recent i no arriben a tenir la maduresa suficient per haver-ho assimilat tot”, remarca López.

“Feim tallers de planificació del temps i com organitzar els doblers”, explica. “Totes les activitats van encaminades a aconseguir el màxim d’autonomia possible”, afegeix Redondo.

‘No heu complert, que vinguin ja! UErgonya’

Amb el lema ‘No heu complert, que vinguin ja! UErgonya’, la plataforma Les Balears Acollim ha convocat una nova manifestació aquest dimarts, 26 de setembre, a les 19 hores a la plaça Major de Palma per recordar a l’Estat que “continuam esperant l’arribada de les persones refugiades”. El recorregut serà el mateix que fa sis mesos, quan més de 6.000 persones varen sortir al carrer per “dir fort i clar que volem ser terra d’acollida”. La manifestació acabarà al passeig del Born, on es llegirà un manifest i es farà “un minut de renou”. Aquesta mobilització s’emmarca dins les jornades ‘Asil i refugi a la Unió Europea’, que tenen el suport del Parlament de les Illes Balears. L’objectiu d’aquestes jornades, que es duran a terme els dies 28 i 29 de setembre, és abordar el plantejament de la política d’asil i refugi de la UE; mostrar algunes bones experiències d’acollida i refugi pel que fa a gestió, resultats, dificultats i reptes, i sensibilitzar amb propostes artisticocreatives sobre la problemàtica actual.

stats