Cobrar per tenir una hipoteca?

L’entrada de l’Euríbor als valors negatius obre la porta a una paradoxa que els bancs volen evitar

El fet que un banc pagui als seus clients per tenir contractada una hipoteca pot parèixer un contrasentit, però ni és tècnicament impossible ni està, com fa uns anys, tan lluny de passar a ser una realitat: l’entrada de l’Euríbor als valors negatius el mes de febrer (amb un -0,008%) va obrir el camí, però l’acumulació de sis mesos de baixada fins al -0,056% amb què va tancar el juliol ha fet que aquesta possibilitat faci unes quantes passes cap endavant.

Fins ara, les entitats bancàries havien negat que això pogués produir-se, però el president de l’Asociación Española de Banca (AEB), José María Roldán, ha afirmat recentment en una entrevista que pot donar-se en “algun cas d’algun client amb algun tipus d’hipoteca especial”. Tot i així, també ha advertit que “el públic en general no pot tenir l’expectativa que s’oferiran crèdits amb subvenció incorporada”.

Clàusules zero

És a dir: és difícil, però no impossible i, de fet, la banca ho sap. Així s’explica l’aparició massiva de clàusules zero que inunden els contractes hipotecaris amb un tipus d’interès variable, i que representen al voltant del 80% de les que es constitueixen mensualment en l’àmbit estatal.

Es tracta de condicions que firma el client en les quals s’estableix que el tipus d’interès mai no podrà ser inferior a zero, al marge de les fluctuacions de l’índex. Les entitats es blinden d’aquesta manera per tal de no haver de pagar al client, encara que la suma entre el diferencial i l’Euríbor tingui com a resultat un valor negatiu.

Mentre que els tribunals de Portugal i Holanda, per exemple, s’han pronunciat ja a favor de pagar a qui contracta una hipoteca si es dóna aquesta situació, a l’estat espanyol el debat no està tan clar i, de fet, els bancs apliquen per defecte l’interès zero.

Significa això que algú que té contractada una hipoteca com aquesta veurà (o hauria de veure) ingressos mensuals en el seu compte corrent? L’economista especialitzat en finances del despatx Futur Legal a Palma, Pau Monserrat, explica que no: “el banc no et pagaria doblers, però l’amortització del deute es faria d’una manera més ràpida, ja que l’entitat bancària n’estaria pagant un petita part”.

En qualsevol cas, Monserrat afirma que els tipus d’interès negatius “perjudiquen l’estalviador”, ja que es produeixen situacions com un dipòsit a termini fix que aporten un rendiment del 0%. De la mateixa manera que passa amb les hipoteques, podria arribar a donar-se la situació insòlita que el banc cobràs als seus clients per guardar-los els doblers.

Al marge de quina de les dues parts surt més o menys beneficiada amb la baixada continuada dels tipus d’interès, Monserrat recorda que incloure clàusules zero al contracte suposa que els bancs “assumeixen de manera implícita que, si no ho fessin, acabarien havent de pagar als clients”.

D’altra banda, l’Institut Europeu de Mercats Monetaris (EMMI, per les sigles en anglès) treballa en la modificació de l’Euríbor, que havia d’entrar en vigor el mes de juliol passat i que, finalment, s’ha posposat fins a l’any que ve.

El nou índex, també anomenat Euríbor Plus, emprarà dades d’operacions bancàries reals per fixar el tipus d’interès, mentre que ara mateix es fa servir una estimació feta a partir de dades que proporcionen els bancs. D’aquesta manera s’evita que les entitats puguin donar informació falsa amb la intenció de manipular l’Euríbor en el seu benefici.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF