TERRITORI

Cesgarden, error polític o jurídic?

La darrera decisió judicial obliga el Consell a pagar 28,8 milions d’euros a Cesgarden

Ja no hi ha alternativa: el Consell de Menorca ha de pagar sí o sí 28,8 milions a la promotora mallorquina Cesgarden. La darrera esperança que tenia l’administració insular s’ha esvaït aquesta setmana, després que l’Audiència de Palma desestimàs el recurs de la Fiscalia Anticorrupció en què s’acusava els ara indemnitzats d’idear una estafa processal per fer-se valedors d’una indemnització que, deien el Consell i la Fiscalia, no els pertocava.

La pregunta és: i ara, què? El Consell haurà d’aplicar el pla de pagaments que es pactà amb l’empresa mallorquina. L’any que ve, la promotora rebrà cada dia 4.101 euros de mans de l’administració menorquina. I els propers exercicis, la quantitat serà major. De fet, el 2016 serà l’any més rendible per a Cesgarden, ja que cada dia ingressarà 9.889 euros del Consell. D’aquí fins al 2023, la factura a pagar a la promotora serà de 8.281,21 euros diaris. Aquests són els nombres, freds i objectius, de l’operació. Després hi ha les valoracions polítiques.

L’equip de govern del PP té clar que la resolució judicial d’aquesta setmana tanca la via judicial, però això no suposa tancar altres serrells d’aquest capítol. Tant el president del Consell, Santiago Tadeo, com la consellera d’Ordenació del Territori, Marta Vidal, i també el secretari general del PP de Menorca, Juanjo Pons, han demanat “responsabilitats polítiques”. Assenyalen els anteriors gestors del Consell, especialment el PSOE, que és qui presidia l’administració i gestionava Ordenació del Territori quan es va aprovar el PTI i també quan Cesgarden va interposar el contenciós. El secretari general dels populars assegura que “els responsables de la major pilotada urbanística de la història de Menorca continuen ocupant càrrecs públics i cap d’ells no vol saber res de Cesgarden”.

Descrèdit al model territorial

Des del PSOE, el secretari general actual, Vicenç Tur, posa èmfasi a no emprar el cas Cesgarden per intentar desacreditar el model territorial que va impulsar l’esquerra quan governava el Consell. Així, recorda que s’han guanyat gairebé totes les denúncies que s’interposaren contra l’aprovació del Pla Territorial Insular (PTI). Fins i tot afegeix que la fatídica sentència de Cesgarden reconeix la potestat del Consell per aplicar el seu propi model territorial. En aquest sentit, els socialistes restringeixen la problemàtica d’aquest cas a un vessant purament jurídic i de maneres. I aquest és el dilema: és un tema purament jurídic o també se’n deriven responsabilitats polítiques?

En el ple d’aprovació dels pressupostos, l’actual portaveu socialista al Consell, Joan Marquès, parlava de “desgràcies processals”. És el mateix argument que en el seu moment va esgrimir l’advocat que defensava l’administració insular, Luciano Pareja, i en qui ara estan centrades totes les mirades. Els jutges que han analitzat el cas Cesgarden en els seus diferents moments han indicat fins en cinc ocasions que la defensa del Consell no fou suficientment diligent i que no actuà com hauria hagut de fer-ho ni tampoc quan havia de fer-ho. En aquest sentit, la darrera interlocutòria de l’Audiència és demolidora: “Allò que aquí s’entreveu no és l’existència d’un engany, sinó la falta d’un impuls per part de la defensa de la posició del Consell”, o quan diu que “no és tolerable pretendre solucionar la inactivitat del Consell instrumentalitzant la via penal”.

Des de l’esquerra es mostren favorables a investigar responsabilitats jurídiques de l’equip defensor en aquest cas. Des del PP, exigeixen també responsabilitats polítiques a qui estava al capdavant de l’administració insular en el moment de l’aprovació del PTI, l’any 2003, i també quan es va instruir el cas Cesgarden i, com diuen els jutges, la defensa per part del Consell no fou prou diligent. O sigui, la diferència és assenyalar només els advocats o incloure també els polítics en la crítica. Un dels càrrecs socialistes a qui, directament o indirectament, apunta el PP és l’expresident del Consell Marc Pons. Preguntat per aquest diari, Pons ens remet a les declaracions oficials del secretari general actual, Vicenç Tur, i declina parlar sobre si hi ha o no responsabilitats personals per part seva en aquest cas.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF