Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Centres de les Illes reivindiquen l’alumnat com a protagonista

La Xarxa entre iguals cerca en la innovació pedagògica sortir de l’educació dels segles XIX i XX

Que l’alumnat sigui el centre de l’aprenentatge, el veritable protagonista. Que el professor sigui un acompanyant, i no només un “expert” que parla. Que els estudiants vagin en la línia de descobrir coses, d’entendre, i que el centre aposti per una part interdisciplinària. Aquests són una part dels objectius que una sèrie de centres de les Illes cerquen per transformar, a poc a poc, l’educació. Per fer-ho possible, treballar amb més facilitats, i comparar experiències, han establert una unió. La Xarxa entre iguals es formà l’any passat per intercanviar metodologies i projectes i fer un front comú davant d’aquesta situació.

Tot parteix, sobretot, del treball cooperatiu i del treball per projectes. Ho explica Míriam Fuentes, de l’IESAntoni Maura de Palma i que forma part d’aquesta xarxa. Diu que fa molt de temps que treballen amb noves metodologies però que quan van començar, a Balears, no hi havia gaire gent en la mateixa línia. A Catalunya, però, sí que hi havia una xarxa creada. Aleshores, van començar a assessorar-se, visitar centres catalans treballant en la mateixa línia i cercar-ne de les Illes.

“Al principi pensàvem que volíem treballar per projectes. Arran d’això, vam veure que hi havia moltes més coses que s’havien de fer i que es necessitava treballar en conjunt”, relata Fuentes. D’aquesta experiència i de la d’altres centres, se’n van assabentar a l’IESSa Blanca Dona d’Eivissa. Àlex Pitaluga, d’aquest centre eivissenc, explica que quan van començar a fer feina en projectes van tenir coneixement de les altres experiències. A partir d’establir contacte i crear la xarxa, van decidir reunir-se un pic al mes per intercanviar informacions.

L’objectiu comú, per Pitaluga, és el de “l’aposta per la millora educativa”. Diu que fa més de 25 anys que imparteix la docència i que “no ha estat fàcil” mai poder trobar una eina en què l’alumnat sigui protagonista. “És fonamental veure que altra gent ho fa i poder compartir i veure què funciona”, subratlla l’eivissenc. Cadascú ha de treballar des del seu punt de partida i depenent del context educatiu i social de cada centre. Ara bé, els uneix la idea que la societat “ha canviat”. “Jo, com a professor d’història, ho compar amb la impremta, que canvia la societat. No podem fer classe com al s. XIX”, reivindica.

Fuentes explica que es treballa, sobretot, “la part emocional” i que es poden adaptar molts continguts de manera individual. Parla de la seva experiència, a l’IESAntoni Maura, on relata que hi ha un elevat percentatge d’alumnes amb necessitats especials. “Quan fas aquest tipus d’activitat, són un més. No és la idea antiga que un treballa i la resta no feia res. Obligues tothom a fer alguna cosa”, apunta. Pensa que el resultat del grup és la feina que fa cada un d’ells.

Ara bé, per fer-ho possible es necessiten més eines, més material i més formació. És a dir, més hores d’implicació. I aquest, precisament, és un dels punts en què la Xarxa entre iguals demana més suport a la Conselleria. “Hem de generar tots els materials. Perquè un projecte funcioni, ha d’estar adaptat al teu alumnat i al teu entorn. Implica moltes hores, que no són reconegudes”, lamenta Fuentes.

Assegura que el professorat que ho du a terme ho fa “per il·lusió” i que això suposa, també, formació per a ells. “Hem après nosaltres a treballar de manera col·laborativa. S’ha format una cohesió de grup entre el professorat impressionant”. És a dir, s’ha aconseguit arrencar l’estructura del departament. “Ha creat un suport entre el professorat que els motiva i anima a fer moltes més hores de feina”, hi afegeix.

Pitaluga reconeix, per part seva, que l’esforç implica una recompensa. “Qualsevol canvi s’ha de fer bé, no parlam d’experiments, sinó de rigurositat”, exposa. Fuentes insisteix en la necessitat de reconeixement, per tot plegat. Diu que semla que hi ha voluntat per part de la Conselleria, però que cal veure els resultats.

Plans d’innovació pedagògica


Una de les passes que ha duit a terme la Conselleria d’Educació és apostar pels Plans d’Innovació Pedagògica (PIP), de manera que els centres podien presentar els seus projectes per poder dur-los a terme. Pitaluga considera que és una “aposta” per donar suport. Ara bé, sí que els agradaria que fos “major”. Per Fuentes, el PIP, si més no, especifica com es poden fer les modificacions horàries.
De fet, gairebé tots els centres de la xarxa tenen un PIP implantat. En total, a les Illes, són una quarantena els que tenen un pla d’aquests dins els seu currículum. Això ha servit, també, per crear un altre tipus de xarxa.

Amb tot, un dels reclams que més demanen els directors de centre és que puguin seleccionar aquells mestres interins que han fet la formació durant un any al centre i que mostren la voluntat que tenen d’implicar-se amb el projecte. “No volem fer favors a amics, el que volem és fer un projecte de centre”, remarca Fuentes. Per aconseguir-ho, creu necessària una estabilitat a la plantilla, ja que la formació del professorat ha de ser constant. Entén que Educació no s’hi hagi pronunciat clarament, perquè podria perjudicar competències, però ho veu com quelcom necessari per poder assolir més èxit. “Hem d’afavorir que professors que ho vulguin fer hi puguin quedar com a fixos”, sentencia.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF