Cau el mite de la mala qualitat de les aigües dels ports

PalmaEls ports de les Balears tenen les aigües més netes entre totes les instal·lacions d’aquest tipus a l’Estat. Així ho determinen els darrers controls de qualitat que s’han dut a terme amb el programa ROM 5.1, la darrera versió de l’instrument de gestió que facilita Ports de l’Estat per compatibilitzar l’activitat portuària amb la qualitat dels sistemes aquàtics. “Tenim una qualitat de l’aigua envejable”, assegura el responsable de Medi Ambient de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Josep Aubareda. “Fa uns mesos”, explica a tall d’anècdota”, “va venir el responsable de medi ambient de Barcelona i vam trobar que hi havia colònies d’anémones marines al Dic de l’Oest. Al port de Barcelona estan extingides, va dir”. Això és un indicador de qualitat”, conclou, satisfet. Els resultats de la ROM indiquen que les aigües dels ports de les Balears compleixen, fins i tot, amb els indicadors que determinen si una zona és apta per al bany, tot i que, legalment, no hi estan obligades. “Com a aigües portuàries, el Ministeri de Foment i les recomanacions ens diuen que han de ser el que s’anomena zones MAM (Masses d’Aigua molt Modificades”, diu Aubareda. “Això és perquè el sentit d’un port és matar l’aigua”, afegeix. “Mates l’aigua perquè els vaixells hi puguin atracar i descarregar mercaderies amb seguretat”, conclou.Tot i això, a les aigües dels ports balears “t’hi podries banyar i, fins i tot, pescar. De fet, tenim una colònia de cor marins al Dic de l’Oest que es posen just a sota del pantalà dels petroliers. Els agrada el lloc, l’aigua és neta, hi ha molts peixos i hi ha molts crancs. I com que està prohibit pescar-hi, tenen molt aliment...”, assegura. Això és, assegura, pel compromís de l’APB amb la gestió de la qualitat de les aigües que va acceptar de manera voluntària aplicar la RPOM 5.1, molt més exigent, tot i que no hi estaven obligats.

Torrents i emissaris, punts negres

Tot i la bona salut de les aigües portuàries, també hi ha “punts negres”, assenyala Aubareda. En general es troben a les sortides dels torrents, “però aquí no hi podem fer res”, assenyala, perquè són competència del Govern. “A través del Consell Balear de l’Aigua els exigim que millorin les condicions, però no hi ha manera”, lamenta.

L’altre gran enemic són els fangs anòxics, un element present a tota la conca mediterrània, segons explica. “Les ciutats solen estar molt brutes perquè no es reguen per l’escassedat general d’aigua. Llavors, quan plou, l’aigua té una aportació orgànica molt alta. Aquesta fracció orgànica es precipita sense tenir temps d’oxidar-se, de podrir-se, i genera el que s’anomenen fangs anòxics. Llavors, quan torna a ploure, es mesclen, entren en putrefacció automàticament i creen diversos problemes, com ara pudor, canvi de coloració de l’aigua, etcètera”. En aquest cas, però, diu, la solució consisteix a netejar aquestes capes cada cinc o sis anys perquè no s’acumulin.

Hi ha un tercer element contra el qual han de lluitar per assegurar la bona qualitat de l’aigua: els emissaris. “Les depuradores s’han fet petites. No n’hi ha ni una que estigui bé. La població s’ha multiplicat i els hàbits de consum, també”, lamenta. Al port de Maó, assenyala, s’hi afegeix un problema d’infraestructures que també els ve ‘heretat’. L’Ajuntament, explica, hi té un col·lector unitari de pluvials i fecals, tot i que hi està prohibit. “Com que sempre va carregat, té una sèrie de vessadors que van al port i que, quan plou, ho tiren tot”. Una situació, diu, que genera, de tant en tant, situacions pintoresques són difícils d’explicar. La situació també es produeix al port de Vila, tot i que de manera menys freqüent.

Característiques de la ROM

La ROM és un protocol que estableix quatre fases d’actuació en funció dels resultats. La primera consisteix a delimitar i tipificar el que s’anomena “unitats de gestió”, que són els punts on es duen a terme les anàlisis. Aquests han d’estar cartografiats amb unes coordenades exactes per poder donar una sèrie creïble de resultats.

Els mostrejos es fan en quatre punts diferents, des de la superfície, fins a arribar a la capa bentònica, els fangs dipositats al fons del mar. A partir dels resultats, es passa a la segona fase, que consisteix a avaluar i gestionar els riscos ambientals. En funció dels resultats, es dissenyen les campanyes de mostreig sistemàtic i, en cas d’emergència, es preveu un pla de gestió d’episodis contaminants fins que es pot solucionar l’anomalia.

La ROM és conseqüència de la Directiva Marc de l’Aigua Europea, que es regula a partir d’un principi bàsic: es pot fer servir tanta aigua com es vulgui però s’ha de retornar amb la mateixa qualitat que tenia quan es va prendre, es faci com es faci. Una norma que té l’origen en problemes derivats per la contaminació dels grans rius centreeuropeus i que és d’obligat compliment.

Podreu trobar més informació en aquest enllaç de Ports de Balears.