Català, llengua de primera o de segona a l’escola i l’administració
La recuperació de l’estatus de la llengua pròpia, un repte al marge de PP i C’s
PalmaLa victòria electoral de José Ramón Bauzá el maig de 2011 tardà poc a confirmar les amenaces que el candidat havia fet en campanya contra l’estatus de la llengua catalana, regulat per un govern del PP el 1986. Si bé Bauzá no s’ha atrevit a derogar la Llei de normalització lingüística, com arribà a dir en una patinada que el féu rectificar hores després, la seva ha estat una política orientada amb especial acarnissament contra el català. Si una cosa ha caracteritzat aquest quadrienni ha estat l’atiament constant d’un conflicte lingüístic mai vist a les Illes.
La modificació de la Llei de funció pública el març de 2012 permeté no tenir cap coneixement de la llengua pròpia per ser funcionari de les institucions balears. El canvi es féu tot i les més de 12.000 al·legacions contràries i la rebel·lió d’alguns ajuntaments governats pel PP. La reacció cívica no es féu esperar i 50.000 persones es manifestaren a Palma. El mestre jubilat Jaume Bonet féu vaga de fam durant 26 dies i el seguí el també jubilat Tomeu Amengual durant 17.
PSIB-PSOE, El Pi, MÉS i Guanyem ja han dit que recuperaran el requisit del coneixement de català per accedir a l’administració. Els ecosobiranistes van més enllà i parlen de tots els llocs de feina vinculats amb l’administració, directament o mitjançant empreses participades.
Trilingüisme o Decret de Mínims
La lliure elecció de llengua fou l’altra basa del Govern del PP per implementar-se a partir del curs 2012-2013. Tanmateix, la resposta dels pares suposà un fracàs per al seu objectiu i, a més, el TSJIB acabà limitant la mesura a la primera matrícula de l’infant, tot donant la raó a un recurs de l’STEI.
La manca de recursos per permetre la segregació lingüística també acabà precipitant la imposició del Tractament Integrat de Llengües i derogar de facto del Decret de Mínims. Després d’un curs mai vist, finalment la Justícia també ha acabat matant els plans de Bauzá i a hores d’ara el TIL ha passat a la història a la majoria dels centres educatius.
El PP assegura, aquesta vegada sí, que durà el trilingüisme en el seu programa electoral. L’acompanya en la proposta Ciutadans, que proposa les tres llengües en les comunitats amb dues llengües oficials.
La resta de partits comparteixen, amb matisos, la derogació del TIL.
El PSIB parla de “mantenir en vigor la Llei de mínims” [sic] i de recuperar els articles derogats de la Llei de normalització lingüística, “per tal de donar un caràcter de normalitat a l’ensenyament del català a les escoles a l’hora de reforçar el seu caràcter vehicular”. Els socialistes volen derogar el TIL i el substituiran per “un nou sistema basat en el consens lingüístic”.
També el pretén derogar MÉS, que atorgarà al català el paper de llengua vehicular de l’ensenyament. Donarà autonomia als centres per elaborar els seus projectes lingüístics, i els dotarà de més recursos per a l’ensenyament de l’anglès.
El programa d’El Pi aposta igualment pel Decret de mínims i que el català sigui vehicular a l’ensenyament. L’anglès s’hi introduirà de manera gradual i sempre basant-se en l’autonomia de centre.
Si bé Podem encara no té programa definit, el seu document polític defensa una educació en català i l’autonomia de centre. Guanyem tampoc no concreta de moment i assegura que farà seus els postulats de la plataforma Crida i de l’Assemblea de Docents en aquest sentit.
Mitjans de comunicació
La política lingüística de Bauzá ha begut també dels postulats gonelles i això s’ha evidenciat en el model lingüístic imposat en els mitjans de comunicació públics amb la introducció de l’article salat i de castellanismes, a banda de la recent apagada de tres mitjans en català.
La recuperació dels canals catalans perduts figura en el programa de MÉS i d’El Pi. De moment, i a l’espera dels programes electorals definitius d’alguns partits com PP, Podem, Ciutadans o Guanyem, també són els dos únics partits que parlen de l’ús “correcte i formal” de la llengua catalana, que per ells ha de ser vehicular en els mitjans de comunicació públics. El retorn a l’Institut Ramon Llull és igualment prioritari per a aquests dos partits.
