Cartes a una Palma que ja no existeix

PalmaSóc veïna del Barri i és evident que estem seguint la mateixa inèrcia que altres barris de ciutats com ara Barcelona. En els darrers anys s’ha produït una massificació turística brutal per culpa del turisme de creuers i no s’ha proposat cap política de gestió per regular els immensos fluxos de gent que cada dia baixen d’aquests vaixells gegants ni s’ha impulsat cap mesura per facilitar la convivència entre turistes i veïnats. Al contrari: només s’han pres mesures perquè vingui més gent.

Hi ha dies que arriben milers i milers de turistes que van directament cap a la Seu, alguns pel seu compte i uns altres en grups de fins a 50 persones amb guies. Entre els turistes (caminant, en bici o en patinet elèctric), les galeres, els taxis (que deixen els turistes a la porta de la Seu o els fan un recorregut turístic pels estrets carrerons del barri), els camions de repartiment i els cotxes oficials, passejar pel barri és un acte heroic (ja no diguem treure el cotxe per anar a fer feina).

A l’estiu tots miram de sortir del barri prest per no trobar-nos això (jo surt a les nou i renunciï a dinar a ca meva per evitar tot aquest estrès: intent no tornar fins a les 20h). També vivim pendents de la web d’Autoritat Portuària, que dóna informació de l’hora en què arriben els creuers: si hem de treure el cotxe, planificam així el millor moment per evitar ‘l’hora punta turística’. N’hi ha que es plantegen llogar un piset a un altre barri només per viure d’abril a octubre i fugir d’aquesta massificació sense mesura.

A part, tota aquesta gent deixa una barbaritat de residus per tots els racons. Aquests grups immensos i la falta de respecte cap als residents (per part d’alguns turistes i també d’alguns guies) ja va propiciar que fa un parell d’anys alguns veïnats tancassin el seu pati: havies de demanar permís per sortir de ca teva i et deixaven l’entrada tota bruta, amb restes del berenar o fin i tot ‘restes biològiques’ a un racó. El Barri antic, la zona de la Seu en particular, ja no té cap botiga que no sigui de souvenirs.

És un barri tant polit com incòmode. El problema de la manca d’aparcament no és l’únic. Estem subjectes a l’agenda dels actes oficials i a les restriccions per tema de seguretat (colcada dels Reis Mags, Pasqua Militar, trobada de Gegants, beneïdes de Sant Antoni, recepcions reials a l’Almudaina, festa de la Constitució, Sant Sebastià....).

Els veïnats sabem què suposa viure en aquest barri i sempre hem conviscut amb els turistes i hem acceptat les restriccions per actes oficials, però en els darrers anys ens sentim totalment oblidats. Entenem que els turistes deixen doblers i que vivim d’això, però un turista que ve un dia no ha de comptar més per a un ajuntament que un ciutadà que hi viu tot l’any i paga els seus impostos. S’ha arribat a un punt que sembla que els veïnats som una molèstia.

En el cas del barri de la Seu, molta gent pensa que només hi viu gent adinerada, ‘botifarres’, però la realitat és que hi ha de tot. En els darrers anys s’han fet molts pisos petits i ha vingut molta gent jove: des de mestres a dissenyadors gràfics.

La fugida de veïns ja ha començat. Són molts els que han renunciat i han cercat un altre lloc on viure, més barat i sense tants problemes. El lloguer turístic ja ha arribat i s’estén ràpidament i ara mateix només comprèn estrangers que cauen en la trampa del romanticisme del barri antic, però tot d’una se n’adonen del que suposa viure aquí i se’n van (tenia uns veïnats suecs que no han aguantat ni un any).

Crec que és molt oportuna la reflexió que plantetjau i que els nostres gestors haurien de començar a planificar què volen per al centre històric. I en aquest sentit crec que escoltar una mica els veïnats (els únics que salvam el barri de no ser Disneyland) és cabdal. Barcelona és un exemple perfecte del punt a on no hem d’arribar. Volem que això sigui la Rambla de Barcelona, que ha perdut tota la seva identitat? Allà ara estan reaccionant i fins i tot s’ha creat una Assemblea de Barris per al Turisme Sostenible. Els residents també hi hem de posar de la nostra part.